Batalla de Villaviciosa de Tajuña: diferència entre les revisions

{{Fitxa deInfotaula conflicte militar|

|Nombre_batallanom = Batalla de Villaviciosa (1710)

|Descripción_imagenimatge = [[Fitxer:Vendome-and-PhilipV.jpg|335px| [[Lluís Josep de Borbó-Vendôme|El Duc de Vendôme]] i [[Felip V d'Espanya|Felip V]] per [[Jean Alaux]], [[Castell de Versalles|Versalles]]]]

|Dataconflicte = la [[10Guerra de desembre]]Successió de [[1710Espanyola]]

Després d'haver d'abandonar [[Madrid]] per la impossibilitat de defensar-la amb èxit el 9 de novembre, les tropes lleials al [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles]] van iniciar una retirada ordenada i en dues columnes –per tal d'aprofitar millor els recursos del terreny– cap a Catalunya. Les tropes eren assetjades ocasionalment per guerrillers a favor de [[Felip V d'Espanya]]. L'exèrcit franco-espanyol, present en el centre d'Espanya, capitanejat per [[Lluís Josep de Borbó-Vendôme]], va iniciar una persecució agressiva a curta distància per tal d'assegurar-se de que les tropes austracistes abandonaven Castella, i afavorint-se de les circumstàncies per tal de derrotar de forma definitiva les forces aliades presents a la [[península ibèrica]]. Aviat va donar abast a la rereguarda, el grup britànic d'entre 4.000 i 5.000 homes, al comandament de [[James Stanhope]], Primer Comte Stanhope, degut a l'error que va cometre de desviar-se, passant el Tajuña per dormir amb les seves tropes a [[Brihuega]]. Un segon error va ser confiar-se i no posar vigilància al pont que menava a Brihuega. Això va propiciar que Vendôme fos informat i afanyés la seva cavalleria (11.000 soldats de cavalleria) i infanteria (16.000 homes) a la dita localitat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hernàndez|nom=Francesc Xavier|títol=Història Militar de Catalunya. Vol. III: La defensa de la Terra|pàgines=231|lloc=Barcelona|editorial=Rafael Dalmau|any=2003|isbn=84-232-0664-5}}</ref>. A trenc d'alba del [[7 de desembre]] de [[1710]] la cavalleria borbònica va encerclar la localitat i va ocupar el pont, aïllant les tropes britàniques de Stanhope. El [[8 de desembre]] de 1710 es van enfrontar les dues forces a Brihuega, començant amb el bombardeig de la vila, i després l'assalt de la infanteria borbònica davant els britànics que es defensaven casa per casa fins la rendició el dia 9. Els britànics, àmpliament superats en nombre, van ser completament derrotats, i els supervivents fets presoners<ref>{{ref-llibre|cognom=Albareda Salvadó|nom=Joaquim|títol=La Guerra de Sucesión de España (1700- 1714)|pàgines=303|lloc=Barcelona|editorial=Crítica|any=2010|isbn=978-84-9892-060-4}}</ref>, després d'oposar ferotge resistència.

El militar austríac [[Guido von Starhemberg]], que portava 14.000 homes i que havia acampat a [[Cifuentes]], es va assabentar tard de la posició de Stanhope gràcies a un oficial que va poder escapar abans de l'encerclament borbònic, provocant que els austriacistes giressin cua i ajudessin, així, els britànics. Arribant el dia 10 a [[Villaviciosa de Tajuña|Villaviciosa]], prop de Brihuega i no sentir cap indici de batalla, Starhemberg va entendre que la resistència havia finalitzat, però els borbònics comandats per Vendôme els esperaven en formació de batalla amb uns 20.000 soldats. Es va lliurar una batalla brutal, en un terreny difícil, i ambdós bàndols van quedar malparats. La batalla la van guanyar els borbònics, però el fet que no poguessin perseguir Starhemberg, que es va retirar cap a Saragossa, va permetre que tots dos bàndols la consideressin com una victòria pròpia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hernàndez|nom=Francesc Xavier|títol=Història Militar de Catalunya. Vol. III: La defensa de la Terra|pàgines=332|lloc=Barcelona|editorial=Rafael Dalmau|any=2003|isbn=84-232-0664-5}}</ref>.

Però la victòria no només va significar una victòria des del punt de vista borbònic, sinó que partir d'aquest moment la guerra a Castella va patir un gir definitiu a favor de Felip V, al que el militar francès contribuí de forma meritòria, essent rebut a Madrid amb aclamacions de «Visca Vendôme el nostre alliberador!».<ref>{{ref-llibre|cognom=Albareda Salvadó|nom=Joaquim|títol=La Guerra de Sucesión de España (1700- 1714)|pàgines=303|lloc=Barcelona|editorial=Crítica|any=2010|isbn=978-84-9892-060-4}} (en castellà)</ref>.