Estratègia (escacs): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 12 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1277797
m Bot: corregint puntuació (2) i els apòstrofs (8)
Línia 68:
| Les caselles centrals estan marcades amb "X"
}}
Un element bàsic de l’estratègial'estratègia consisteix en situar peces de manera que ataquin les quatre caselles centrals de l’l'[[escaquer]]. Cal tenir en compte que el fet que una peça estigui situada en una casella central no vol dir necessàriament que controli el centre – per exemple, un cavall en una casella central no ataca cap altra casella central, i també que tampoc no cal que una peça estigui en una casella central per controlar el centre.
 
El control del centre és important perquè les batalles [[tàctica (escacs)|tàctiques]] sovint tenen lloc al voltant de les caselles centrals, des d’ond'on les peces poden accedir al màxim de caselles del tauler.
 
Les obertures d’escacsd'escacs intenten controlar el centre alhora que desenvolupen les peces. Les obertures [[Hipermodernisme (escacs)|hipermodernes]] són aquelles que controlen el centre amb peces des de lluny (normalment des dels flancs, per exemple, amb [[fianchetto]]s); les més antigues obertures “clàssiques”"clàssiques" (o “modernes”"modernes") controlen el centre amb peons.
 
=== Iniciativa ===
{{Principal|Iniciativa (escacs)}}
 
La iniciativa pertany al jugador que pot plantejar amenaces tals que no puguin ser ignorades, com ara fer escac al rei de l'oponent. Això posa l’oponentl'oponent en la posició d'haver de fer servir el seu torn per neutralitzar les amenaces, en lloc de crear les seves pròpies, cosa que dificulta també el desenvolupament de les seves peces. El jugador que té la iniciativa està en general atacant, mentre que el rival està, en general, defensant-se.
 
=== Defensa de les pròpies peces ===
És important tenir defensades les peces pròpies, encara que no estiguin directament atacades, ja que això atura possibles atacs futurs del rival. En cas que calgui afegir una peça defensora posteriorment, això costaria un [[Temps (escacs)|temps]], o fins i tot seria una tasca impossible en cas d’unad'una [[forquilla (escacs)|forquilla]] o d’und'un [[atac a la descoberta]] per exemple. L'enfoc sobre la defensa de les peces pròpies té un antecedent teòric en la figura d'[[Aron Nimzowitsch]], qui es va referir a aquest concepte com a "sobreprotecció". De la mateixa manera, si hom detecta peces enemigues no defensades, immediatament ha d'intentar aprofitar-se de la debilitat d'aquestes peces.
 
Fins i tot una peça defensada pot ser vulnerable. Si la peça defensora també defensa alguna altra cosa, hom parla de peça "sobrecarregada", en el sentit que podria no ser capaç de complir la seva tasca. Quan hi ha més d'una peça que ataca, cal també augmentar el nombre de defensors, tenint en compte els seus valors relatius. A més de defensar peces, també és sovint necessari defensar [[casella clau|caselles clau]], [[columna oberta|columnes obertes]], i l'última fila, especialment si l'[[estructura de peons]] és feble.
Línia 97:
{{Principal|Peó (escacs)|l1=Peó|Estructura de peons}}
{| class="toccolours" style="float: right; margin: 0 0 1em 1em; border:none; font-size: 95%; clear: right; padding:0"
|+ '''Un exemple de visualització d’estructuresd'estructures de peons'''
|-
|{{Escacs petit