Diferència entre revisions de la pàgina «Estrella múltiple»

m
Bot: corregint puntuació (1) i preposicions (4)
m (Bot: Traient 18 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q878367)
m (Bot: corregint puntuació (1) i preposicions (4))
[[Fitxer:HD188753_orbit.jpg|right|thumb|250px|Una imatge artística de l'òrbita de [[HD 188753]], un sistema estel·lar triple]]
 
Una '''estrella múltiple''' és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt apropa prop una de l'altre. Aquesta proximitat pot ser merament aparent, en aquest cas es tracta d'un sistema múltiple '''òptic''', en el cas de què les estrelles estiguin pròximes físicament i lligades per la gravitació, es parla d'un sistema múltiple '''físic'''.<ref>[http://www.rssd.esa.int/Hipparcos/doubles.html Hipparcos: Double and Multiple Stars], web page, accessed [[May 26]], [[2007]].</ref><ref name="toko">[http://adsabs.harvard.edu/abs/1997A&AS..124...75T MSC - a catalogue of physical multiple stars], A. A. Tokovinin, ''Astronomy and Astrophysics Supplement Series'' '''124''' (July 1997), pp. 75–84.</ref><ref>[http://www.seds.org/messier/bina.html Binary and Multiple Stars], web page, accessed [[May 26]], [[2007]].</ref> Els sistemes físics múltiples són ''[[sistema estel·lar|sistemes estel·lars múltiples]]''. Així es parla de sistemes '''triples''' quan tenen tres estrelles, '''quàdruples''' si entenen quatre, i així successivament. En un sistema triple d'estrelles, cada estrella [[òrbita|orbita]] en torn al [[entre de massa]] del sistema. Sovint, dues de les estrelles formen un [[Sistema binari (astronomia)|sistema binari]] on les estrelles volten molt juntes, mentre la tercera està més enfora; aquesta configuració s'anomena jeràrquica.<ref name="toko" /><sup>,&nbsp;§2.4.</sup>
 
==Exemples==
*[[Alfa Centauri]] és una estrella triple composta d'una binària principal [[nana groga]] ([[Alfa Centauri A]] i [[Alfa Centauri B]]), i una estrella situada en una òrbita més exterior [[nana vermella]], [[Proxima Centauri]]. A i B formen una [[estrella binària]] física, amb una [[òrbita]] excèntrica en la que A i B arriben a estar a 11 [[UA]] quan s'acosten i a 36 UA quan s'allunyen. Proxima està més defora (~15.000 UA) des de A i B que estan aprop una de l'altre. Aquesta distància és encara petita comparada amb altres distàncies interestel·lars. És discutible si Proxima està lligada per la gravitació amb A i B.<ref>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2006AJ....132.1995W Are Proxima and α Centauri Gravitationally Bound?], Jeremy G. Wertheimer, Gregory Laughlin, ''Astronomical Journal'' '''132''', #5 (November 2006), pp. 1995–1997.</ref>
 
*[[HD 188753]] és una sistema estel·lar triple físic localitzat aproximadament a 149 [[any-llum|anys-llum]] de la [[Terra]] a la [[constel·lació]] de [[Cygnus]]. El sistema està componst de HD 188753A, una [[nana groga]]; HD 188753B, una [[nana taronja]]; i HD 188753C, una [[nana vermella]]. B i C orbiten una voltant l'altre cada 156 dies, i , com a grup, orbiten A cada 25,7 dies.
 
*[[Polaris]], l'estrella del nord. És un sistema estel·lar triple en el que la companya més pròxima a l'estrella principal està molt apropa prop de la principal—tan pròxima que només és coneguda per la seva estirada gravitacional sobre Polaris A des que fou fotografiada pel [[Telescopi Espacial Hubble]] en el 2006.
 
==Enllaços externs==
24.359

modificacions