Néstor Almendros: diferència entre les revisions

Després de la [[Revolució Cubana]] de [[1959]], Néstor Almendros tornà a l'illa, on rodà documentals per a l'Instituto Cubano de Arte en Industria Cinematográfica (ICAIC), com ara ''Gent a la platja'', ([[1961]]). En desacord amb la dictadura comunista de [[Fidel Castro]], Almendros marxà de Cuba el [[1962]], i es dirigí a [[França]], animat per la ''[[nouvelle vague]]''. Hi dugué a terme una brillant carrera com a director de fotografia, amb pel·lícules com ara ''[[L'enfant sauvage|El petit salvatge]]'' ([[1969]]), o ''La història d'Adéle'' ([[1975]]) de [[François Truffaut]] o totes les realitzades per [[Éric Rohmer]] entre [[1966]] i [[1976]] (''La col·leccionista'', ''La meva nit amb Maud'', ''El genoll de Clara'', etc.). Més endavant, alternà els seus treballs a França amb d'altres als Estats Units com ho foren les pel·lícules ''Dies del cel'', de [[Terence Malick]], amb la qual va obtenir un [[Oscar]] de fotografia el [[1978]], [[Kramer contra Kramer]] ([[1981]]), ''Sota sospita'' ([[1982]]) i ''[[Billy Bathgate]]'' ([[1991]]), de [[Robert Benton]], [[Le dernier métro]] ([[1980]]), de nou amb Truffaut, ''La decisió de Sophie'' ([[1982]]), d'[[Alan J. Pakula]] (per la fotografia de la qual fou nominat al premi Oscar el [[1983]]) o [[Pauline à la plage|Paulina a la platja]] ([[1983]]), una altra vegada amb Rohmer. També codirigí el documental anticastrista ''Conducta impròpia'' ([[1984]]), amb [[Orlando Jiménez Leal]].

 

 

L'associació [[Human Rights Watch]] i la [[Film Society]] del [[Lincoln Center]] (Nova York), crearen el '''Nestor Almendros Prize''' per premiar el coratge i el compromís amb els drets humans en la realizació d'una pel·lícula. L'Istituto Cinematografico dell'Aquila italià i l'AIC (associació italiana de directors de fotografia) crearen el '''Nestor Almendros Award''' per a joves directors de fotografia . Ell va ser un dels millors .