Obre el menú principal

Canvis

m
Bot: corregint els apòstrofs (1)
Les Constitucions de l'Estudi General tardaren vint anys a aprovar-se. Aquest va provocar una notable reorganització de l'Estudi General, que llavors passà a tenir un Canceller (que era el [[Bisbe de Mallorca]]), un Rector nomenat pel [[Gran i General Consell]], cinc Catedràtics, un Secretari i un Bidell. A més, es prohibí la matriculació als [[jueu|jueus]].
 
Amb la [[Guerra de successió espanyola]], l'Estudi General es va translladar a [[la Sapiència]], ja que l'edifici del carrer de Sant Roc es va convertir en quarter militar. Tornà a la seu original el [[1720]] i, el [[1769]], amb l'expulsió dels [[Companyia de Jesús|Jesuïtes]], tornà a [[Monti-Sion]]. Igualment, amb aquest esdeveniment, la biblioteca de la [[Companyia de Jesús]] passà a mans de l'Estudi General, llevat de d'uns 2000 volums de gran valor que passaren a mans reials.
 
Al segle següent, l'aparició del corrent dels [[Il·lustració|Il·lustrats]], així com de la [[Societat d'Amics del País de Mallorca]], va fer que l'Estudi General presentés una notable activitat, sobretot el l'estudi de les [[matemàtiques]], creant-se les càtedres de [[geometria]] i de [[ciències exactes]] el [[1771]] i [[1782]] respectivament. L'Estudi General passà a tenir més mitjans i l'ensenyament passà a ser més pràctic. El [[1772]] s'eliminà el títol de ''Lul·lià'' i l'Estudi General passà a anomenar-se ''Universitat Literària''.
24.359

modificacions