Experiment de Miller i Urey: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot: corregint els apòstrofs (34)
Línia 1:
[[Image:Miller-Urey experiment-en.svg|thumb|350px|L’experimentL'experiment]]
L’'''experiment de Miller i Urey'''<ref>{{cite journal |author=Hill HG, Nuth JA |title=The catalytic potential of cosmic dust: implications for prebiotic chemistry in the solar nebula and other protoplanetary systems |journal=Astrobiology |volume=3 |issue=2 |pages=291–304 |year=2003 |pmid=14577878 |doi=10.1089/153110703769016389|bibcode = 2003AsBio...3..291H }}</ref> (o, també, en anglès: '''Urey–Miller experiment''')<ref>{{cite journal | title=The analysis of comet mass spectrometric data | author=Balm SP, Hare J.P., Kroto HW| journal=Space Science Reviews| year=1991| volume=56| pages=185–9 |doi=10.1007/BF00178408 | bibcode=1991SSRv...56..185B}}</ref> era un [[experiment]] que simulava les condicions hipotètiques que es creia que eren presents en l’etapal'etapa primerenca del desenvolupament del planeta Terra, i que es van provar per que ocorreguessin els orígens químics de la vida (abiogènesi). Específicament aquest experiment assajà les hipòtesis (d’ d'[[Alexander Oparin]] i [[J. B. S. Haldane]]) sobre que les condicions de la Terra primitiva afavorien les reaccions químiques que sintetitzaven [[compostos orgànics]] des de precursors inorgànics. Es considera l’experimentl'experiment clàssic sobre l’l'[[abiogènesi|origen de la vida]] i va ser portat a terme l’anyl'any 1952.<ref>{{cite journal
| title = Stanley Miller's 70th Birthday
| journal = Origins of Life and Evolution of the Biosphere
Línia 14:
| doi = 10.1023/A:1006746205180
| last1 = Bada
| first1 = Jeffrey L.}}</ref>i publicat l’anyl'any 1953 per [[Stanley Miller]] i [[Harold Urey]] de la [[Universitat de Chicago]].<ref>{{cite journal |last=Miller |first=Stanley L. |url=http://www.abenteuer-universum.de/pdf/miller_1953.pdf |format=PDF|title=Production of Amino Acids Under Possible Primitive Earth Conditions|journal=[[Science (journal)|Science]] |year=1953 |month=May |volume=117 |pages=528–9 |doi=10.1126/science.117.3046.528 |pmid=13056598 |issue=3046|bibcode = 1953Sci...117..528M }}</ref><ref>{{cite journal |last=Miller |first=Stanley L. |coauthors=Harold C. Urey |title=Organic Compound Synthesis on the Primitive Earth |journal=[[Science (journal)|Science]] |year=1959 |month=July |volume=130 |pages=245–51 |doi=10.1126/science.130.3370.245 |pmid=13668555 |issue=3370|bibcode = 1959Sci...130..245M }}</ref>
 
Aquest experiment representa la primera comprovació sobre que es pot formar espontàniament [[molècules orgàniques]] a partir de substàncies inorgàniques simples en les condicions ambientals adequades.<ref>{{cita publicación |apellido=Miller |nombre=Stanley L. |coautores=Harold C. Urey |título=Organic Compound Synthesis on the Primitive Earth |publicación=[[Science (journal)|Science]] |año=1959 |mes=julio |volumen=130 |páginas=245 |doi=10.1126/science.130.3370.245 |pmid=13668555}} Miller states that he made "A more complete analysis of the products" in the 1953 experiment, listing additional results.</ref><ref>{{cita publicación |título=The 1953 Stanley L. Miller Experiment: Fifty Years of Prebiotic Organic Chemistry |autor=A. Lazcano, J. L. Bada |publicación=Origins of Life and Evolution of Biospheres |volumen=33 |año=2004 |mes=junio |páginas=235–242 |doi=10.1023/A:1024807125069 |pmid=14515862}}</ref>
 
Després de la mort de Miller, l’anyl'any 2007, els científics varen reexaminar els productes conservats de l’experimentl'experiment original i van veure que en l’experimentl'experiment original de Miller s’haviens'havien produït més de 20 [[aminoàcids]] els quals són un nombre més gran que els que havia informat, en el seu moment, Miller i més dels 20 aminoàcids que es presenten de forma natural a la vida. Més encara, hi ha evidències que la composició de l’atmosferal'atmosfera de la Terra primitiva podria tenir una composició diferent a la del gas usat en l’experimentl'experiment Miller–Urey. Hi ha evidències de grans erupcions volcàniques fa 4.000 milions d’anysd'anys enerera, les quals podrien haver alliberat diòxid de carboni, nitrogen [[àcid sulfhídric]] (H<sub>2</sub>S), i [[diòxid de sofre]] (SO<sub>2</sub>) cap l’atmosferal'atmosfera. Els experiments fent servir aquests gasos afegits als de l’experimentl'experiment original de Miller–Urey han produït més molècules diferents.
 
== Experiment ==
 
Aquest experiment feia servir [[aigua]] (H<sub>2</sub>O), [[metà]] (CH<sub>4</sub>), [[amoníac]] (NH<sub>3</sub>), i [[hidrogen]] (H<sub>2</sub>). Els productes químics quedaven segellats en un ventall estèril de tubs de vidre i flascons connectats en un bucle, amb un d'ells mig ple d’aiguad'aigua líquida i un altre que contenia un parell d’elèctrodesd'elèctrodes. S'escalfava l’aigual'aigua fins la seva [[evaporació]] i es feien espurnes entre els elèctrodes per simular els llampecs a través de l’atmosferal'atmosfera de la Terra i el vapor d’aiguad'aigua, després l’atmosferal'atmosfera es tornava a refredar i així l’aigual'aigua es condensava i tornava al primer flascó fent un cicle continu.
 
En el decurs d’und'un dia, la mescla es va tornar de color rosa,<ref name="AsimovEC">
 
{{ref-llibre | cognom = Asimov | nom = Isaac | enllaçautor = Isaac Asimov | títol = Extraterrestrial Civilizations | editorial = Pan Books Ltd | any = 1981 | lloc = | pàgines = 178 | isbn = }}
 
</ref> i després de dues setmanes sense interrompre l’experimentl'experiment, Miller i Urey observaren que un 10–15% del [[carboni]] de l’interiorl'interior del sistema estava ara en la forma de compostos orgànics. Un dos per cent del carboni havia format [[aminoàcids]] que es fan servir per construir les [[proteïnes]] en les cèl·lules vives, essent la [[glicina]] la més abundant. També es van formar sucres i lípids. No es varen formar [[àcids nucleics]] en aquesta reacció, però els 20 aminoàcids comuns es van formar en diverses concentracions.
 
L’experimentL'experiment original està actualment sota la cura de l’anticl'antic alumne de Miller i Urey [[Jeffrey Bada]], professor a la UCSD, a la Universitat de Califòrnia, San Diego, [[Scripps Institution of Oceanography]].<ref>{{cite news|url=http://www.nytimes.com/2010/05/18/science/18conv.html |title=A Conversation With Jeffrey L. Bada: A Marine Chemist Studies How Life Began |publisher=nytimes.com |date=2010-05-17 | first=Claudia | last=Dreifus |authorlink=Claudia Dreifus}}</ref> L’aparellL'aparell utilitzat en l’experimentl'experiment s’exhibeixs'exhibeix al [[Denver Museum of Nature and Science]].<ref>{{cite news|url=http://www.dmns.org/science/museum-scientists/david-grinspoon/funky-science-wonder-lab/research-updates/astrobiology-collection-miller-urey-apparatus | title=Astrobiology Collection: Miller-Urey Apparatus}}</ref>
 
==Altres experiments==
Aquest experiment n’inspirà molts d’altresd'altres. L’anyL'any 1961, el català [[Joan Oró]] va trobar que l’l'[[adenina]] es podia fer a partir de [[cianur d'hidrogen]] (HCN) i [[amoníac]] en solució aquosa.<ref>{{cite journal |author=Oró J, Kimball AP |title=Synthesis of purines under possible primitive earth conditions. I. Adenine from hydrogen cyanide |journal=Archives of biochemistry and biophysics |volume=94|pages=217–27 |year=1961 |month=August |pmid=13731263 |doi=10.1016/0003-9861(61)90033-9}}</ref>
També, molts aminoàcids es formen a partir de HCN i amoníac sota aquestes condicions.<ref>{{cite journal |author=Oró J, Kamat SS |title=Amino-acid synthesis from hydrogen cyanide under possible primitive earth conditions |journal=Nature |volume=190 |issue= 4774|pages=442–3 |year=1961 |month=April |pmid=13731262 |doi=10.1038/190442a0|bibcode = 1961Natur.190..442O }}</ref>
Experiments fets més tard mostraren que altres bases nucleiques (ADN I ARN) es podien obtenir simultàniament simulant la química prebiòtica en una [[atmosfera reductora]]. <ref>{{ref-llibre | títol=Origins of Prebiological Systems and of Their Molecular Matrices| editor= Fox SW| autor=Oró J| any=1967| pàgines=137| editorial=New York Academic Press}}</ref>