Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] va restar força passiu, però amb l'arribada de la [[Segona República Espanyola]] va crèixer ràpidament, de manera que el 1932 arribà als 21.542 afiliats i esdevingué la central sindical majoritària al camp català. Estretament vinculada a l'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], canalitzà les reivindicacions agràries sota un programa força radical, però no pas revolucionari, defensor de l'explotació familiar, autònoma i hereditària, i s'enfrontà a l'[[Institut Agrícola Català de Sant Isidre]], vinculat a la [[Lliga Regionalista]]. En 1934, davant les dilacions a resoldre la [[qüestió rabassaire]] , es distancià d'ERC, radicalitzà la seva línia i formà part de l'[[Aliança Obrera]].
Tanmateix, després dels [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]], que provocaren l'empresonament de la major part dels seus dirigents, va prendre un caràcter cooperatiu i mutualista. Dos dirigents seus, [[Pau Padró i Canyelles]] i [[Josep Calvet i Móra]], foren diputats en el [[Front d'Esquerres]] de [[Catalunya]], tot accentuant l'acostament a la [[Unió Socialista de Catalunya]]. Des del juliol del [[1936]] estigué present al [[Comitè de Milícies Antifeixistes]], al govern de la Generalitat i a tots els òrgans de poder a Catalunya, i s'oposà al col·lectivisme de la [[CNT]], seguint la línia política marcada per [[ERC]] i el [[PSUC]]. Assumí el control de la [[Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya]], i, al gener del [[1937]], es va fondre amb les altres entitats agràries catalanes per a formar la Federació de Sindicats Agrícoles, única de Catalunya.
[[Categoria:Sindicats de Catalunya]]
| |||