Fedre (diàleg): diferència entre les revisions

El diàleg comença amb el discurs de [[Lísies]] que parla sobre l'enamorament. A això [[Sòcrates]] refuta dient que parlar de l'enamorament o l'amor en sentit negatiu va en contra dels déus, ja que, l'amor és una divinitat (Afrodita i Eros) i si és una divinitat no pot ser dolent sinó bo .

En el decurs del diàleg es parla també de la retòrica i es busca la seva definició. Aquesta a la vegada és comparada amb els supòsits mestres de l'època en retòrica com [[Gòrgies de Leontins]], Lísies, i alguns sofistes. També es fa al.·lusió a [[Pèricles]] que va aprendre per [[Anaxàgores]] la naturalesa de les coses. Segons el Sòcrates platònic això és fonamental perquè Pèricles va desenvolupar la seva retòrica a partir d'un coneixement de l'universal encara que no prengués bones decisions segons el parer de Sòcrates, era perdonat per exercir la retòrica amb fins naturals. Finalment parla sobre l'escriptura a això ens hem de remuntar al mite de Thamus i Theuts que eren el rei d'Egipte i una divinitat, coneixedor d'un gran nombre d'arts però sobretot de les lletres, respectivament. El mite dóna a entendre que el rei d'Egipte reclama a Theust que l'escriptura no és la veritable saviesa de l'home sinó més aviat el record que un té a través de la paraula ([[Anamnesi (filosofia)|anamnesi]]).