Ascetisme: diferència entre les revisions

Des de l'[[edat antiga]] hi va hi haver escoles que van concebre un ètica que valoirtza l'art de cultivar el seu plaer propi i el des altres. Acorden un lloc central al gaudi responsable com en l'[[hedonisme]] i l'[[epicureisme]]. Els [[sofista|sofistes]] van reprotxar [[Sòcrates]] que havia creat una ètica «per a impotents, dèbils i ressentits, perquè les seues virtus consistien en '''no''' fer, quelcom satisfactori per als que '''no poden''' fer.»<ref> Xavier Renau, [http://www.metafilosofia.net/filo/docs/filoII/Nietzsche_apunts.pdf «Friedrich Wilhelm Nietsche»], ''Història de la filosofia'', IES F. Ribalta, ''s.d.'', pàgina 12</ref>Des del [[segle XV]] a l'occident, el [[renaixement]] i la redescoberta dels filòsofs antics precristians van originar varis moviments [[llibertinatge|llibertins]] que volien rehabilitar el plaer i reprotxaven a l'[[Església catòlica]] l'hipocrisia de «predicar aigua en públic i de beure ví d'amagat».<ref>«Conec la cançó, conec la lletra/Conec els senyors que van concebre'l/Sé que d'amagat beuen vi/i en públic prediquen aigua.» traducció pròpia d'[[Heinrich Heine]], [http://www.deutschestextarchiv.de/book/view/heine_wintermaehrchen_1844/?hl=tranken&p=25 «Deutschland, ein Wintermärchen»,] Hamburg, Hoffmann i Campe, 1844, pàgina 5 (en català: Alemanya, un conte d'hivern).</ref> [[Friedrich Nietzsche]] va ser una altre oponent de l'ideal ascètic, en al qual ell veia una «tossudesa contre si mateix», «fer-se trossos de si mateix». En cada moral ascètica, l'home adora una part de si mateix, però, per poder fer-ho, li cal diabolitzar la resta, de fet, una forma suprema de vanitat. La mortificació van en sens contrari dels valors de la vida.<ref>Friedrich Nietzsche, [http://www.textlog.de/21726.html «Askese als Trotz gegen sich selbst» {{de}}], ''Menschliches, allzumenschliches I, Ein Buch für freie Geister'', n° 137, primera edició 1878</ref>