Josep Ramoneda i Molins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot posa l'article correcte a l'organització
Línia 22:
Llicenciat en filosofia per la [[Universitat Autònoma de Barcelona]]. Va ser professor de filosofia contemporània d'aquesta mateixa universitat entre 1975 i 1990 i membre significatiu del [[Col·legi de Filosofia]] barcelonès, que modernitzà el pensament filosòfic català durant la [[transició democràtica espanyola]]. Ha prologat en català llibres de [[Michel Foucault]], [[John Locke|Locke]], [[Montesquieu]] i [[Nietzsche]] a la “Col·lecció Textos filosòfics”, que dirigí conjuntament amb [[Pere Lluís i Font]]. Actualment és director general del [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]], prenent el relleu del [[Josep Subirós]] el 1989.<ref>[http://www.scribd.com/doc/31821673/El-MACBA-i-el-CCCB-De-la-regeneracio-cultural-a-la-governanca-cultural-Joaquim-Rius-Ulldemolins#fullscreen:on "El MACBA i el CCCB. De la regeneració cultural a la governança cultural", per Joaquim Rius Ulldemolins] a la pàgina ''DIGITHUM'' de la [[Universitat Oberta de Catalunya|UOC]]. Accedit el juliol del 2010.</ref>
 
La seva trajectòria correspon quasi paradigmàticament a la d'un membre típic de la generació del [[Maig del 68]]. En el tardofranquisme milità a la l'[[Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja)]] i escriví al diari [[Tele/eXpres]], com a corresponsal a [[París]] fent tàndem amb [[Josep Martí Gómez]] i en filosofia va ser un dels introductors del [[nietzscheanisme francès]] i de l'[[estructuralisme]] marxista. Incorporat al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]] amb [[Jordi Solé Tura]] va escriure un llibre-entrevista apologètic sobre el secretari general d'aquest partit, [[Gregorio López Raimundo]]: “Gregori López Raimundo, lluita per un demà més lliure” (1976). Posteriorment passà al [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]] on ha format part de la branca més espanyolista d'aquest partit i ha tingut gran influència en l'administració municipal de Barcelona.
 
Coordinà en l'immediat postfranquisme la vinguda a Barcelona de [[Louis Althusser]], a qui entrevistà al llibre ''Veintiún hijos de su padre'' (1977) i va escriure el pròleg a una controvertida tesi de [[Lluís Crespo]]: ''Sobre la filosofía y su no-lugar en el marxismo'' (1974), exponent del marxisme més dogmàtic. Més tard {{quan|data=novembre de 2012}} fou encarregat de les planes de cultura a [[La Vanguardia]] de [[Barcelona]]. Actualment {{quan|data=novembre de 2012}} col·labora al diari [[El País]] i a la [[Cadena SER]], en els programes ''Hoy por Hoy'' i ''Hora 25''.