Ascetisme: diferència entre les revisions

Des de l'[[edat antiga]] hi va hi haver escoles que van concebre un ètica que valoirtza l'art de cultivar el seu plaer propi i el des altres. Acorden un lloc central al gaudi responsable com en l'[[hedonisme]] i l'[[epicureisme]]. Els [[sofista|sofistes]] van reprotxar [[Sòcrates]] que havia creat una ètica «per a impotents, dèbils i ressentits, perquè les seues virtuts consistien en '''no''' fer, quelcom satisfactori per als que '''no poden''' fer.»<ref> Xavier Renau, [http://www.metafilosofia.net/filo/docs/filoII/Nietzsche_apunts.pdf «Friedrich Wilhelm Nietsche»], ''Història de la filosofia'', IES F. Ribalta, ''s.d.'', pàgina 12</ref>Des del [[segle XV]] a l'occident, el [[renaixement]] i la redescoberta dels filòsofs antics precristians van originar varis moviments [[llibertinatge|llibertins]] que volien rehabilitar el plaer. [[Martin Luter]] va excloure el principi de l'ascesi i de la mortifiació. Tot i aixó, els moviments [[protestant]]s que van se l'emportar més influència, el [[calvinisme]] i el [[luteranisme]] tenien una component ascètic pronunciat, a la diferència que refusaven el dolor autoinfligit.<ref name = ALM>Albert L. Mok, [http://www.dick.wursten.be/Max%20Weber%20calvinisme.htm «Max Weber en het Calvinisme» {{nl}}], Texts del col·loqui ''L'espèrit de Calví i el capitalisme'', Anvers, Universitat d'Anvers, 2009 [consulta l'11 d'agost de 2013]</ref>

 

 

Al segle XX, [[Bertrand Russell]] no va estalviar la seva crítica en contra de l'ascetisme: «Religions que condemnen el plaer dels sentits, condueixen els homes a perseguir el plaer del poder. Durant tota la història, poder va ser el vici de l'ascètic.»<ref>[[Bertrand Russell]], «Religions, which condemn the pleasures of sense, drive men to seek the pleasures of power. Throughout history power has been the vice of the ascetic.», ''The New York Herald Tribune Magazine, '' del 6 de març de 1938, citat per en [http://en.wikiquote.org/wiki/Bertrand_Russell «Bertrand Russel»], Viquiquote</ref> Els escàndols d'abusos que van perdurar decennis a vàries institucions religioses i que van palesar a poc a poc a l'inici del segle XXI<ref>Vegeu per exemple [[Roger Vangheluwe]], [[Asil de les Magdalenes]]…</ref> van fer perdre el poc d'autoritat moral d'unes institucions que predicaven abstinència i practivaven no només el plaer sexual, però pitjor, l'abús de manera més que accidentalment.<ref>[http://www.racocatala.cat/forums/fil/106532/internacional-gairebe-segle-dabusos-infants-part-clergat-catolic-irlanda «Gairebé un segle d'abusos a infants per part del clergat catòlic a Irlanda»] ''[[Racó Català]]'', 21 de maig de 2009</ref> O d'una Església que predica la pobresa, de la qual la [[Cúria Pontifícia]] viu en gran luxe.<ref>Xavier Reixach, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/550478-la-curia-romana.html «La cúria romana»], ''[[El Punt Avui]], 17 de juny de 2012</ref>