Hedonisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: eliminant els {{Enllaç AB}} repetits: 1 'sv' |
retocs, calen més |
||
Línia 1:
{{inacabat}}
L{{'}}'''hedonisme''' és un corrent filosòfic i [[ètica|ètic]] que veu en el plaer una font de [[felicitat]], un sentit de la pròpia existència i un criteri moral. Els primers texts que en parlen són els fragments [[Epicur]] i [[Aristip de Cirene]].<ref>{{GEC|0113627}}</ref> Els seus opositoris són els [[ascetisme|ascètes]] que veuen el bo en el refús del plaer. Des de l'inici de la filosofia coneguda fins a avui, la discussió entre ambdós camps continua.
== El terme plaer ==
El plaer és un terme que no té una definició clara. Hi ha autors que pensen que hi ha una sèrie d'experiències que donen universalment plaer i d'altres que creuen que és totalment personal. Els primers citen la satisfacció dels desigs dels [[instint]]s (per això el [[sexe]] donaria plaer) o l'aprovació de la comunitat. Els segons afirmen que tot depèn del sistema de valors de la persona, hi ha gent que extreu plaer del que altres consideren [[dolor]], mentre que no poden gaudir de determinats actes perquè la consciència els fa sentir remordiments, per exemple. Per a [[Joan Fuster]], l'absència de dolor és el principi-mestre: «l'autèntic símbol de l'hedonisme és l'[[aspirina]]».<ref name = jgsag />
Els corrents més idealistes classifiquen qualitativament el plaer, de manera que els més espirituals serien els més purs i els que proporcionen l'autèntica felicitat ([[John Stuart Mill]] n'és un ferm defensor) mentre que aquells relacionats amb el cos són a la base de la piràmide. Però els crítics els retreuen que oblidin el caràcter [[animal]] de l'home, que cerca el plaer igual que altres espècies.
==
L'hedonisme ha estat ben valorat pels epicureistes, des del segle XVI pel moviment [[llibertinatge|llibertí]], [[David Hume]] o del segle XIX per [[Friedrich Nietzsche]], [[Michel Onfray]], [[Bertrand Russell]], [[Joan Fuster]]<ref name = jgsag >[[Joan Fuster]], [http://www.upv.es/cav/recursos/dictats/solucions_superior/DS%2001%20Hedonisme.pdf «Hedonisme»}, estret de ''Sagitari'', València, Bromera, 1993</ref> i molts altres.
L'hedonisme ha estat ben valorat pels epicuris, [[Nietzsche]], [[David Hume]] o [[Michel Onfray]], mentre que les principals religions el consideren un moviment primitiu i que resta dignitat a la persona, esclava dels seus desitjos en comptes de cercar la felicitat per la via racional o espiritual. Associen el plaer a satisfaccions simples. Aquesta connotació negativa perviu en l'actualitat, quan es retreu a determinades persones, especialment joves, el fet de tenir una [[moral]] massa hedonista.▼
▲
==Vegeu també==
* [[Epicureisme]]
* [[Llibertinatge]]
==Referències==
{{Referències}}
{{esborrany de filosofia}}
| |||