Ferris Bueller's Day Off: diferència entre les revisions

m
Bot: corregint pronoms (1)
m (Bot: Traient 20 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q498906)
m (Bot: corregint pronoms (1))
Amb moltes raons i excuses, en Ferris convenç en Cameron per continuar emprant el preciadíssim Ferrari del seu pare. En Cameron està aterrat, car diu que el seu pare s'estima més el cotxe que no pas el seu fill, però sembla bona idea en un principi, així que amb el caríssim cotxe els tres joves inicien llur camí cap a Chicago. Ja a la ciutat deixen el cotxe en un aparcament públic i se'n van a passar el dia als llocs de major interès turístic de la ciutat, que van des d'exclusius restaurants fins la [[Torre Sears]]. Pel camí, el trio viu diverses aventures en les que comunament ridiculitzen algun adult; alhora, el director Rooney visita la casa d'en Ferris per confirmar-ne que el noi està malalt; en lloc d'això, només aconsegueix barallar-se amb el feroç gos de la família, qui el deixa sense sabates.
 
El dia passa, i arriba el moment que en Ferris i els seus amics tornin a casa, ja que llurs pares aviat hi arribaran. Llavors, després de més peripècies, per fi arriba el moment culminant. Rooney sorprèn en Ferris. Sembla que no hi ha sortida. Afortunadament, Janie, la seva germana, també ha tingut un parell d'aventures durant el dia (particularment una trobada amb un drogaaddicte), i com a resultat la seva actitud amargada ha canviat totalment, per això tot esse soluciona satisfactòriament. En Ferris en surt triomfant de nou.
 
La pel·lícula, com és comú en l'obra de [[John Hughes]], mescla tot tipus de recursos còmics. A més a més, s'hi tracten seriosament certs punts rellevants en la vida d'un adolescent, com l'imparable avanç del temps i les atemoritzants conseqüències que això té en la seva vida. De fet, el moment més incert de la pel·lícula és quan en Cameron decideix confrontar el seu pare, desitjant la seva atenció, tot i que sigui perquè el reganyi. Però els moments seriosos, tot i que estiguin ben treballats, només serveixen com a contrapunt de la indubtable comèdia. I a escena rere escena en Hughes i el seu equip hi fiquen tant detalls com els és possible, creant una de les millors comèdies dels anys vuitanta en què s'hi troben la comèdia juvenil amb el comentari social, envoltada amb fantàstiques actuacions que es convertirien en el motlle del que futurs cineastes intentarien, amb major o menor èxit, generar als seus herois i villans.
24.359

modificacions