La Salut (Badalona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 13:
Alguns propietaris començaren a parcel·lar i vendre les seves terres el [[1915]]. La seva idea era crear una urbanització de segones residències per a famílies benestants barcelonines. S’acostuma a pensar que el nom del barri surt d’aquesta primer intent de crear una urbanització d’estiueig, per a “fer-hi salut”. Però el [[1925]], la demanda de l’habitatge havia crescut molt més, sobretot arran de les obres del [[Ferrocarril Metropolità de Barcelona]], el metro, inaugurat el [[1924]], i les obres que s’estaven duent a terme derivades de l’[[Exposició Universal de 1929]]. El promotor, Anselm del Riu, per tal de satisfer la demanda, presentà un projecte a l’Ajuntament que configuraria bona part del barri actual, que amb l’arribada dels immigrants el farien créixer de manera desmesurada i precipitada, amb manca de serveis. Aquesta situació contribuí a una visió negativa de molts badalonins sobre el barri, el qual anomenaven com ''Gurugú'' o ''barrio de la Puñalada''.<ref name=abans/>
Després de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], l’arribada d’immigrants és massiva, sobretot des d’[[Andalusia]], en la recerca d’oportunitats. S’agreujà el fenomen del barraquisme, ja iniciat a la [[dècada de 1920]], i fins i tot les coves refugi del [[turó d’en Caritg]] foren reutilitzades com habitatges. També es produeix el fenomen de les cases d’autoconstrucció, car molts veïns nouvinguts només tenien prou per a comprar-se un terreny,<ref name=abans/> que els antics propietaris agrícoles venien sense fer cap mena d’inversió en els terrenys. Tot això, ocorre al marge de l’administració municipal, que no és un actor destacat en aquest terreny.<ref name=mena>{{ref-web|url=http://www.grame.net/fileadmin/Files/Ciutat/Llei_de_Barris/imatges/pdf/docs/Projecte_Llei_de_Barris_de_Santa_Coloma_de_Gramenet.pdf|consulta=12 agost 2013|títol=Projecte d’Intervenció Integral dels 7 Barris Fronterers de la Serra d’en Mena|autor=DD. AA.|any=2004}}</ref> No obstant, les condicions de vida milloraren, sobretot a partir dels [[dècada de 1950|anys cinquanta]] , amb la construcció d'infrastructures i la posada en marxa de serveis bàsics per al barri, molt reclamats des del veïnat, com l’església, l’escola o un ''mercadillo''; tot i que moltes altres reivindicacions quedaren sense resposta.<ref name=abans/>
[[File:Grupo 1975.jpg|thumb|Grup Verge de la Salut darrere del ''Colegio Nacional Francisco Franco'', avui Isaàc Albéniz, l'any [[1975]]]] Durant aquesta dècada també apareixen una sèrie d’instruments a redós dels problemes que estaven succeint. Aquests són el Pla Comarcal de [[1953]], de caire tècnic; la constitució de la comarca de Barcelona, merament administrativa; i la ''Ley del Suelo'' de [[1956]], que era d’ordre legal. En les dues dècades següents, la ciutat creix a partir de plans parcials, molts de promoció privada. El Pla Comarcal posa en marxa mecanismes de producció d’habitatge qualitativament diferents. El nou model es basà en connectar el teixit urbà en una zona molt ocupada per urbanitzacions particulars d’anys anteriors, i es dedica a omplir els espais buits amb noves edificacions. A la Salut, l'administració, que ja és un dels principals actors, promou la construcció d’habitatge públic a través del ''Patronato Local de Viviendas de Renta Limitada''. El resultat serà el Grup Verge de la Salut i ''El Hoyo'', l’any [[1969]].<ref name=mena/>
== Llocs d'interès ==
[[Fitxer:Escorxador municipal de Badalona 3.jpg|thumb|L'[[Escorxador municipal de Badalona|escorxador]] abans de les reformes]]
| |||