Revisió del 16:47, 6 ago 2013 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.419 edits m Robot posa descripció als enllaços ← Edició anterior		Revisió del 09:24, 13 ago 2013 modifica desfés OrtoBot (discussió \| contribucions) Bots 24.359 edits m Bot: corregint pronoms (1) Edició següent →
Línia 24: * Però l'uníson també por expressar allò que és prim, mentre que una [[textura]] [[polifonia\|polifònica]] [[homofonia\|homofònica]] s'associa a quelcom gruixut o ample. * El mot ''ple'' o ''plena'' sol estar ''ple'' de notes mitjançant un melisma o la repetició del mot. El dia pot tenir un tractament musical amb notes més vives i ràpides que la nit sobretot si-com és força habitual- esse situen l'un immediatament darrere de l'altre, explotant el joc de l'oposició. Però en altres casos és ben bé al contrari: el dia es musica amb notes llargues, que donen una sensació d'immobilitat, mentre que la nit rep notes ràpides. Lluny de ser un contrasentit, això és un tractament musica del text que no cerca un efecte sonor sinó visual: les notes llargues es corresponien (i es continuen corresponen en l'actual sistema d'escriptura) amb notes blanques (apropiades per a la llum del dia), mentre que les curtes eren i són negres, com la nit. Aquest fet testimonia que el compositor pensava aquestes efectes per a algú que no sols sentiria o escoltaria la música, sinó que veuria i llegiria la partitura. De fet, les normes de l'educació de la [[noblesa]] establien que l'educació del noble incloïa l'educació musical necessària per saber canar un madrigal. {{Audio\|Monteverdi Lamento d Arianna sung by the dwsChorale.ogg\|Lament de l'òpera ''Arianna'', de Claudio Monteverdi -l'únic fragment que resta d'aquesta òpera- que s'inicia amb ''Lasciate mi morire'', amb abundants figuralismes}}

Figuralisme: diferència entre les revisions