Llibertinatge: diferència entre les revisions

490 bytes afegits ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
El '''libertinatge''' o el moviment dels '''llibertins''' va ser un moviment [[filosofia|filosòfic]] a [[Europa occidental]] del del final del segle XVIXIII<ref name = Filoxarxa>[http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/libertinos.htm »Llibertins»], FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos'', [[consulta el 13 d'agost de 2013]</ref> fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot [[autoritarisme]], especialment eclesiàstic.»<ref>{{GEC|0246651|Els Llibertins}}</ref> En reacció contra la concepció antisexual i [[Ascetisme|ascètica]] de les religions [[cristianisme|cristianes]] preconitzen una liberalització del [[goig]], que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.<ref>Georges Eekhoud, ''op.cit.'', pàgina 51</ref>
 
«Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la [[intolerància]] religiosa, junt amb un sentit [[hedonisme|hedonista]] o [[epicureisme|epicuri]] de la vida.»<ref name = Filoxarxa/> En reacció contra la concepció antisexual i [[Ascetisme|ascètica]] de les religions [[cristianisme|cristianes]] preconitzen una liberalització del [[goig]], que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.<ref>Georges Eekhoud, ''op.cit.'', pàgina 51</ref>
 
Per contrapropaganda eclesiàstica, la paraula va prendre en certs contexts una connotació negatiua de llicenciós en els costums o de [[Lliurepensament|lliurepensador]]<ref>{{GDLC|0083104|llibertí, llibertina}}</ref><ref>George A. Miller (red.), [http://wordnetweb.princeton.edu/perl/webwn?s=libertine «libertine» {{en}}],''[http://wordnet.princeton.edu WordNet, a lexical database for Englisch],'' Princeton, Princeton University, 1980 ss.</ref> que refusa els [[dogma|dogmes]] del [[catolicisme]]. Per a [[Joan Fuster i Ortells]] el llibertinatge és una «salvació del cos», una màxima reducció del dolor i la màxima promoció del plaer.<ref>Guillem Calaforra i Catellano, ''Dialèctica de la ironia: La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster'', [[València]], [[Universitat de València]], 2006, pàgines 198, ISBN 9788437063898</ref> [[Friedrich Nietzsche]] va ser un dels oposants majors a la moral ascètica i del combat eclesiàstic contra el llibertinatge. Considera que l'antillibertinatge i l'ideal [[ascetisme|ascètic]] «ha actuat contra la salut de l'home».
113.158

modificacions