Fonema: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint preposicions (2)
Línia 10:
Posteriorment, fou usat i redefinit en la [[lingüística generativa]], de manera especial per part de [[Noam Chomsky]] i [[Morris Halle]],{{sfn|Chomsky|Halle|1968}} i roman com a centre de moltes idees en el desenvolupament de la moderna [[fonologia]]. Com a concepte teòric o model, tanmateix, ha estat complementat i fins i tot substituït per d'altres.{{sfn|Clark|Yallop|1995|loc=chpt. 11}}
 
Alguns lingüistes, (com ara [[Roman Jakobson]] i [[Morris Halle]]) proposaren que els fonemes podien ser descomponibles posteriorment en [[Tret distintiu|trets distintius]]; aquesta mena de característiques serien els autèntics constituents mínims del llenguatge.{{sfn|Jakobson|Halle|1968}} Les característiques se solapen entre si en el temps, tal i com ho fan els fonemes [[suprasegmental]]s en la llengua oral i molts fonemes en les llengües de signes. Les característiques es poden descriure de diverses maneres: Jakobson i els seus companys les defineixen en termes [[fonètica acústica|acústics]], {{sfn|Jakobson|Fant|Halle|1952}} Chomsky i Halle usaren una base predominantment [[Fonètica articulatòria|articulatòria]], tot i que mantingueren algunes característiques acústiques, mentre que el sistema de Ladefoged {{sfn|Ladefoged|2006|pp=268–276}} és un sistema purament articulatori, aparta part de l'ús del terme acústic 'sibilant'.
 
En la descripció d'algunes llengües, el terme [[cronema]] ha estat usat per indicar longitud contrastiva o ''duració'' de fonemes. En llengües en les quals els [[To (lingüística)|tons]] són fonèmics, els fonemes tonals poden ser anomenats ''tonemes''. No tots els estudiosos que treballen en aquests idiomes utilitzen aquests termes, que poden considerar obsolets.