Orde de canonges regulars: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Augustinian Canons |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
Un '''orde de canonges regulars''' (o '''Ordo Canonicorum Regularium''' en llatí) és un orde religiós format pels [[canonge]]s (és a dir, [[prevere]]s) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici [[clergue|clerical]] i la vida apostòlica. Les branques femenines són les anomenades '''canongesses'''.
El seu origen està en els capítols catedralicis, on els canonges van formar comunitats vivint junts. Majoritàriament, van seguir la ''[[Orde de Sant Agustí|Regla de Sant Agustí]]''. Van ser l'origen d'alguns ordes monàstics, que n'imitaren la manera de viure.
No són comunitats [[orde monàstic|monàstiques]], ja que l'objectiu no és la vida contemplativa ni l'allunyament del món, sinó el ministeri públic dels sagraments i l'apostolat. Tampoc no són [[clergues regulars]], ja que al contrari d'aquests, els canonges regulars estan vinculats a un lloc i una comunitat determinada i fan la [[litúrgia de les hores]] en comunitat. Els canonges seculars, per contra, pertanyen a una comunitat de preveres vinculada a una església, però no han pres vots de viure en comunitat.
Línia 9:
Els '''Canonges Regulars de Sant Agustí''', també anomenats '''canonges agustins''' o '''canonges agustinians''' són un dels ordes de ritus llatí més antics. Els canonges viuen junts i fan [[vot religiós|vots]] de castedat, pobresa (només poden tenir propietats comunitàries) i obediència, com els altres [[orde religiós|ordes religiosos]]. Algunes congregacions de canonges també fan vot d'estabilitat, comprometent-se a no deixar la casa a la qual s'integren.
El canonge ha de conrear, segons [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]], "sanctitatem et clericatum" (santedat i clergat): viu en comunitat, fa la vida d'un religiós, recita diàriament l'[[ofici diví]] al cor, amb altres canonges, però alhora fa predicació, ensenya i administra els sagraments, o dóna assistència a pelegrins i viatgers o malalts, mantenint hospitals i asils als quals són vinculats i formen el centre de la comunitat.
L'hàbit característic dels canonges regulars és el [[roquet]], que de vegades és substituït per una estola posada a les espatlles. Habitualment, porten hàbit blanc i sobrevesta negra, o sotana com els clergues seculars.
Línia 17:
==Història==
Els orígens de les [[comunitats canonicals]] han estat discutits. Alguns autors, com Joachin Marquez, sostenen que s'originen cap al 1100. Se sap que l'any 763, Crodegang, bisbe de Metz, va reunir els clergues de la catedral al seu voltant, vivint en comunitat i sota una regla i una disciplina que van quedar recollides als concilis d'Aquisgrà de 789 i de Magúncia de 813. Les primeres comunitats canòniques remuntaven els seus orígens a
===Precedents===
Línia 24:
També hi ha constància de comunitats de clergues establertes a diversos llocs, com la de Sant Marc a [[Alexandria]], Sant Crescenci a la [[Gàl·lia]], Sant Sadurní a Espanya o Sant Matern a Alemanya. Igualment, Sant Eusebi a [[Vercelli]] i Sant Ambrós a [[Milà]] van encoratjar aquestes comunitats canòniques als capítols de les catedrals respectives. Segons això, Sant Agustí només va deixar constància de l'existència de les comunitats i va contribuir a restaurar-les i a promoure-les.
Generalment, durant l'Edat mitjana es remuntava l'origen de les comunitats a aquests precedents apostòlics i, en qüestions de precedència, es donava la primacia als canonges regulars per sobre dels [[benedictins]], considerades com el primer orde monàstic encara vigent.
Línia 33:
Estaven composades per [[canonge]]s que seguien una regla de vida en comú, van ser les primeres comunitats de '''canonges regulars'''. Vivien plegats en una ''domus canonica'' o residència i estaven inscrits a l'elenc o llista (''canon'') d'una església local, on feien el seu servei.
Iu, bisbe de [[Chartres]] va promoure l'orde a Itàlia mitjançant la Congregació del Beat Pere de Honestis i la Congregació de Sant Ruf. A partir del Sínode del Laterà del [[1059]] es van separar els canonges seculars (''canonici saeculares'', de la diòcesi, que vivien cadascú separat dels altres) i els regulars (''canonici regulares'', que vivien en comunitat i seguien una regla). Els canonges regulars, mitjançant diverses reformes, van adquirir una identitat diferenciada, amb un carisme propi: ajustar-se a les normes i costums de vida dels Sants Pares tot seguint la ''
En temps de la [[reforma gregoriana]] rebé el seu estatut canònic de mans del papa [[Urbà II]] (1088-99), recollint les experiències dels canonges de [[sant Ruf d'Avinyó]], fundats el 1039.
| |||