Batalla de l'11 de setembre: diferència entre les revisions

A la banda de Santa Clara la companyia de Notaris Públics atacà el monestir i fou exterminada.{{sfn|Hernàndez Cardona|2003|p=248}} L'atac dels Notaris permeté a Villaroel, que es reincorporà en sentir l'artilleria, concentrar tropes al Pla d'en Llull i demanar al Consell de Cent un contraatac amb la [[Bandera de Santa Eulàlia]].{{sfn|Hernàndez Cardona|2003|p=250}}

 

 

Entorn a les set del matí els defensors havien contingut l'assalt borbònic, i tot i haver perdut el control de la muralla entre Sant Pere i Llevant encara ocupaven una posició forta. L'alt comandament dels defensors, conscient que a cada minut els assaltants consolidaven la seva posició, decidí contraatacar abans que fos massa tard. Redoblant esforços i debilitant les guarnicions de les posicions menys amenaçades Villaroel ordenà el contraatac general.

 

[[Fitxer:Barcelona a la Guerra de Successió.jpg|thumb|300px|Representació del contraatac d'infanteria de Rafael Casanova pel terraplè de la muralla al sector de Jonqueres.]]

En aquest sector es produïren els combats més durs. Agrupats entorn de la [[Bandera de Santa Eulàlia]], portada pel [[Conseller en Cap]] en persona amb l'assistència del Comte de Placencia i Josep de Pinós, soldats de la Coronela, nobles i civils es llençaren a l'atac pel terraplè de la muralla de des del Baluard de Jonqueres cap al de Sant Pere. Dels sisè batalló de la Coronela, el de la [[Mare de Déu de la Mercè]], participaren les companyies de Mercers i Tenders de Tela (3ra companyia); Terrissaires (5na companyia); Taverners (6na companyia); Espardenyers (8na companyia); i Blanquers (4rta companyia); aquestes unitats estaven de guàrdia als baluards de Sant Pere, Jonqueres, Tallers i del Rei. Esquadres del tercer Batalló, el de [[Santa Eulàlia]], destinades als portals de l'Angel, Sant Antoni i Santa Madrona, també participaren en el contraatac.{{sfn|Sanpere i Miquel|any=1905|p=543-544}} El contraatac dels defensors obligà als borbònics a refugiar-se dins dels baluard de Sant Pere i hagueren d'enviar una gran quantitat de tropes de reforç per defensar el baluard de Jonqueres. Trenta genets del [[Regiment de la Fe]] flanquejaren l'avenç de Casanova pels horts al peu de la muralla.{{sfn|Hernàndez i Cardona|Riart i Jou|Rubio i Campillo|2007|p=187}} La bandera i la seva comitiva hagué de retrocedir fins al baluard de Sant Pere, el qual ocupà, i tornà a carregar contra el baluard del Portal Nou. El combat entorn al baluard fou ferotge i només la gran superioritat numèrica dels defensors n'impedí la captura.{{sfn|Hernàndez Cardona|2003|p=253}} En aquest atac fou ferit el Conseller en Cap el qual hagué de ser evacuat.

 

 

El coronel Thoar contraatacà i aconseguí recuperar el convent de Sant Agustí. Els borbònics es retiraren a la Travessera on aconseguiren resistir.

 

[[Fitxer:Villarroel2 DinA3 a 300.tif|thumb|300px|Representació de Villarroel que liderava l'altre contraatac de cavalleria pel passeig del [[Born]] i l'antic pla de Llull.]]

La columna de Chateaufort fou delmada pel foc d'artilleria del baluard del Migdia, no pogué mantenir la posició i, pressionat pel marquès de Villana, hagué de retirar-se al baluard de Llevant.

A les 8:30 del matí els borbònics tornaren a prendre la iniciativa un cop els defensors havien esgotats bona part de les seves forces i recursos. Tot i que els assetjants encara podien aportar tropes de refresc començaren a mostrar símptomes d'esgotaments. La moral del camp borbònic també es veié afectada per la dura resistència i per la visió que tenien les tropes de refresc en el camí al front, en el qual es creuaren amb les columnes de ferits i les piles de cadàvers dels combats anteriors.

 

 

En aquests sectors els combats foren més durs, especialment al voltant del convent de Sant Pere. Comandà les tropes catalanes el capità Magi Baixeres, del [[Regiment de la Ciutat]], el qual morí durant els combats. {{sfn|Hernàndez i Cardona|Riart i Jou|Rubio i Campillo|2007|p=210}} Entre les forces que atacaren el convent s'hi trobaven elements del [[Regiment de Santa Eulàlia]]. {{sfn|Hernàndez i Cardona|Riart i Jou|Rubio i Campillo|2007|p=219}}L'imponent edifici permetia assegurar la possessió de la muralla i era la clau de volta del nord del barri de la Ribera. Onze vegades l'edifici canvià de mans abans que els defensors el demolissin parcialment i s'hi fessin forts.

 

 

A diferència dels flancs, el coronel Thoar aconseguí fer retrocedir els francesos fins a la bretxa reial.

 

 

Els francesos aconseguiren desallotjar els defensors de la Travessera petita i dels edificis de la Peixateria i del Carnalatge, però no pogueren superar la barricada del Pla de Palau.