Forma de govern: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 47 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q6501139
m Bot: corregint puntuació (1)
Línia 13:
La denominació corresponent a la forma o model de govern (a més de referències a la forma d'Estat, que indica l'estructura territorial) sol fins i tot incorporar-se al nom o denominació oficial de l'estat, amb termes de gran diversitat i que, tot i que proporcionen certa informació sobre el que proclamen, no responen a criteris comuns que permetin definir per si sols el seu règim polític. Per exemple: [[República del Perú]], [[Mèxic]], [[Veneçuela]], [[Espanya]], [[Principat d'Andorra]], [[Luxemburg]], [[Federació Russa]], [[Nigèria]], [[República Popular Democràtica de Corea]], [[Unió dels Emirats Àrabs Units]], [[Iran]] o [[Líbia]]. Entre els gairebé dos-cents estats, només hi ha divuit que no afegeixen cap paraula més al seu nom geogràfic, com per exemple: [[Jamaica]], mentre que onze només indiquen que són "estats". La forma més comú és "república", amb 132 casos de molt diferent tipus. Les monarquies són 33 (18 d'elles "regnes").
 
Hi ha molt diverses nomenclatures per denominar les diferentes formes de govern, des dels teòrics de l'Antiguitat fins l'Edat Contemporània, en l'actualitat solen utilitzar-se de forma habitual tres tipus de classificacions: El caràcter electiu o no de la direcció d'Estat defineix una classificació, entre repúbliques (electiva) i monarquies (no electiva). El grau de llibertat, pluralisme i participació política defineix una altra classificació, entre sistemes democràtics, autoritaris, i totalitaris, segons permetin en major o menor grau l'exercici de la discrepància i l'oposició política o bé neguen més o menys radicalment la possibilitat de [[dissidència]] ( establint un [[règim de partit únic]], o diferents tipus de règims excepcionals, com les [[dictadures]] o les [[juntes militars]]); Al seu torn el sistema electoral pel qual en els sistemes participatius s'expressa la voluntat popular ha tingut molt diverses conformacions històriques (democràcia directa o assembleària, democràcia indirecta o representativa, sufragi censitari o restringit, sufragi universal masculí o d'ambdós sexes, diferents determinacions de la majoria d'edat, segregació racial, inclusió o no dels immigrants, i altres), així com molt diferents maneres de alterar o desvirtuar (''[[burg podrit]], [[gerrymandering]], [[frau electoral]], [[tupinada]]''). La relació existent entre la direcció de l'estat, el govern i el parlament defineix una altra classificació més, entre [[presidencialisme]] i [[parlamentarisme]] (amb molts graus o formes mixtes entre un i altre). Aquestes tres classificacions no són excloents, sinó que es complementen, de manera que una república pot ser democràtica (Estats Units o Sud-àfrica) o totalitària (la Xina o Cuba), una democràcia republicana pot ser parlamentària (Alemanya o l'Índia) o presidencialista (França o Argentina), i una monarquia pot ser democràtica i parlamentària (Regne Unit o Japó), no democràtica (Aràbia Saudita o Ciutat del Vaticà) o situar-se en posicions intermèdies (Marroc), molt habitualment qualificades de forma més o menys [[anacrònica]] amb termes propis de les formes històriques de la monarquia ([[monarquia feudal]], [[monarquia autoritària]], [[monarquia absoluta]]).
 
== Classificació de les formes de govern segons l'estructura política actual ==