Batalla de l'11 de setembre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 175:
==== Dreta dels defensors ====
 
Chateaufourt, amb els seus dragons desmuntats i la cavalleria, atacà el reducte de Santa Eulàlia. Després de resistir durant un quart d'hora{{sfn|Sanpere i Miquel|any=1905|p=545}}, la guarnició es retirà ordenadament al Baluard de Llevant.{{sfn|Hernàndez Cardona|2003|p=248}}. Chateaufourt atacà la barricada de barques, però fou rebutjat, i rebé l'ordre de deixar una guarnició al reducte i afegir-se a l'atac de la bretxa dels molins.{{sfn|Sanpere i Miquel|any=1905|p=546}} ElsCilly baluardsdecidí concentrar tots els esforços dels assaltants a la bretxa de Santamolins, Claraa imés Llevanta aguantarenmés de Chateaufort s'afegiren les envestidesunitats borbòniquesde finsLecheraine queen suport de Cany.{{sfn|Albertí|p=319}} Els defensors cediren en el tercer assalt i es replegaren en ordre a l'hort darrera les bretxesmuralles. Els borbònics entraren en massa a la ciutat, Chateaufort avançà pel terraplè de Molinsla imuralla de mar, mentre d'altres forces atacaren el flanc de la bretxa del Carnalatge.{{sfn|Albertí|p=319}} A la bretxa del Carnalatge els batallons francesos patiren un gran nombre de baixes, en gran part a causa del foc de flanqueig del baluard de Santa Clara, foren rebutjats en quatre ocasions i hagueren de rebre reforços per continuar l'atac.{{sfn|Albertí|p=312}} Els defensors de la bretxa del Carnalatge es retiraren al convent de Santa Clara on es feren forts. Els baluards de Santa Clara i Llevant aguantaren les envestides borbòniques fins que cediren les bretxes de Molins i del Carnalatge El tinent coronel Wahrelst amb part del [[Regiment de Sant Narcís]] i del [[Regiment Muñoz]] i les restes de la companyia d'Estudiants de Lleis{{sfn|Albertí|p=320}} intentà evitar que els borbònics rodegessin els seus defensors, però no ho aconseguí i hi deixà la vida.{{sfn|Hernàndez i Cardona|Riart i Jou|Rubio i Campillo|2007|p=227}} Els defensors dels baluards es veieren copats i s'hagueren d'obrir pas carregant a la baioneta, la majoria dels defensors de Santa Clara es refugiaren al convent homònim, mentre que gran part dels defensors del baluard de Llevant moriren.
Els supervivents de les bretxes i el baluard es retiraren cap a l'edifici del Carnalatge, els defensors no pogueren mantenir-se a la travessera, des d'on hostilitzaren la columna de Chateaufort que avançà pel terraplè de la muralla.{{sfn|Hernàndez Cardona|2003|p=248}} La columna de Chateaufort hagué d'abandonar la muralla al rebre, frontalment, foc d'artilleria des del Baluard del Migdia, i foc de fuselleria des de les cases i caps de carrers de la Ribera. Els borbònics es refugiaren a l'edifici de la Caserna on patiren moltes baixes a causa del foc de l'artilleria del Baluard del Migdia. El [[Josep de Vilana-Peguera i de Millars|Marquès de Vilana]] reforçà el sector amb les reserves situades a les [[Drassanes Reials de Barcelona|Drassanes]] i elements civils, donant suport a l'acció del [[Regiment de la Ribera d'Ebre]].{{sfn|Hernàndez i Cardona|Riart i Jou|Rubio i Campillo|2007|p=262}}
A la banda de Santa Clara la companyia de Notaris Públics atacà el monestir i fou exterminada.{{sfn|Hernàndez Cardona|2003|p=248}} L'atac dels Notaris permeté a Villaroel, que es reincorporà en sentir l'artilleria, concentrar tropes al Pla d'en Llull i demanar al Consell de Cent un contraatac amb la [[Bandera de Santa Eulàlia]].{{sfn|Hernàndez Cardona|2003|p=250}}