Fosforilació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 30 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q242736
m Bot: corregint pronoms (1) i els apòstrofs (2)
Línia 3:
 
== Fosforilació a nivell de substrat ==
La fosforilació a nivell de [[Substrat (bioquímica)|substrat]] és el procés que dóna nom a la formació d'[[Adenosina trifosfat|ATP]] mitjançant una transferència de fosforil des de l' [[1,3-bisfosfoglicerat]]. Aquesta, és una molècula energèticament rica que té un potencial de transferència de fosforil més gran que l'ATP. Així doncs, l'1,3-BPG es pot utilitzar per a impulsar la síntesi d'ATP a partir d'ADP. Aquesta transferència del grup fosforil del fosfat d'acil de l'1,3-BPG a l'ADP es catalitzada per la fosfoglicerat-cinasa. S'obté ATP i 3-fosfoglicerat. Aquest tipus de fosforilació, s'anomena a nivell de substrat perquè el donador del fosfat, l'1,3-BPG, és un substrat amb un gran potencial de transferència de fosforil.<ref name="stryer">Bioquímica : sexta edición / Jeremy M. Berg, John L. Tymoczko, Lubert Stryer.Barcelona.Reverté, cop. 2008.</ref>
 
== Fosforilació oxidativa ==
La [[fosforilació oxidativa]] és el procés mitjançant el qual es forma ATP com a resultat de la transferència d'electrons des del [[NADH]] o [[Dinucleòtid de flavina i adenina|FADH<sub>2</sub>]] fins a l'O<sub>2</sub>, per mitjà d'una sèrie de transportadors electrònics. Aquest procés té lloc als mitocondris en les cèl·lules eucariotes i és la principal font d'ATP en els organismes aeròbics. Aquesta, genera 26 molècules d'ATP que es formen quan la [[glucosa]] és totalment oxidada a CO<sub>2</sub> i H<sub>2</sub>0. El NADH i el FADH<sub>2</sub> es formen en la [[glicòlisi]], en [[lipòlisi|l'oxidació dels àcids grassos]] i en el [[Cicle de Krebs|cicle de l'àcid cítric]]. Aquestes són molècules riques en energia i que contenen un parell d'electrons amb un potencial de transferència elevat. Si aquests electrons s'utilitzen per a reduir l'oxigen molecular a aigua en la fosforilació oxidativa, s'allibera energia que es pot usar per a generar ATP. El flux d'electrons de l'NADH o el FADH<sub>2</sub> a l'O<sub>2</sub>, a través de complexos proteics que es troben a la membrana mitocondrial interna, permet el bombament de protons cap a l'exterior de la matriu mitocondrial. Aleshores, la distribució desigual de protons genera un gradient de pH i un potencial elèctric transmembrana que crea una força promotriu. Quan els protons tornen a la matriu mitocondrial, esse sintetitza l'ATP. Així doncs, l'oxidació de combustibles i la fosforilació d'ADP s'acoblen mitjançant un gradient de protons a través de la membrana mitocondrial interna. La fosforilació oxidativa és la culminació d'una sèrie de transformacions energètiques que es denominen respiració cel·lular.<ref name="muller">Bioquímica : fundamentos para medicina y ciencias de la vida.Werner Müller-Esterl ; con la colaboración de Ulrich Brandt ... [et al.].Barcelona.Reverté , cop. 2008 .</ref>
 
La fase final de la fosforilació oxidativa la duu a terme l'[[ATP sintasa]], un complex sintetitzador d'ATP dirigit pel flux de protons que torna cap a l'interior de la matriu mitocondrial. La fosforilació oxidativa mostra clarament que els gradients de protons són una moneda intercanviable d'energia lliure en els sistemes biològics.
Línia 20:
== Metabolisme dels àcids grassos ==
El metabolisme dels àcids grassos està estrictament controlat, de manera que la síntesi i la degradació obeeixen fidelment les necessitats fisiològiques. La síntesi dels àcids grassos és màxima quan els [[glúcids]] i l'energia són abundants i els àcids grassos escassos. L'acetil CoA-carboxilasa acompleix una funció essencial en la regulació de la síntesi i la degradació dels àcids grassos. Aquest enzim és el que catalitza el pas limitant en la síntesi dels àcids grassos: la producció de malonil CoA (el donador de la unitat de dos carbonis activats). Aquest enzim tan important està sotmès a la regulació local i també a l'hormonal.
L'acetil CoA-carboxilasa respon a canvis en el seu entorn immediat. L'acetil CoA-carboxilasa s'inactiva per fosforilació i s'activa per desfosforilació (figura 1). Aleshores, la proteïna-cinasa dependent d'[[AMP]] (AMPK, ‘AMP-dependent protein Kinase') converteix la carboxilasa en una forma inactiva, mitjançant la modificació d'un residu de serina concret. L'AMPK és, bàsicament, un indicador del nivell de combustible. D'aquesta manera, la carboxilasa s' inactiva quan la [[càrrega energètica]] és baixa.
La carboxilasa també és estimulada al·lostèricament per citrat. Aquest, facilita la polimerització dels dímers inactius en filaments actius. Aquesta [[polimerització]] pot revertir parcialment la [[Inhibidor enzimàtic|inhibició]] produïda per fosforilació.