Revisió del 08:22, 8 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 4 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2371015 ← Edició anterior		Revisió del 23:24, 16 ago 2013 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Correcció lingüística Edició següent →
Línia 25: [[Fitxer:Tribunal de les Aigües Valencia.JPG\|218px\|left\|thumb\|''El Tribunal de les Aigües'', de [[Bernat Ferrandis]] ([[1865]]).<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3477&pIdSeccion=19&pIdNoticia=283743 Noticia de diari amb cuadres del Palau de la Generalitat Valenciana] (diari [[Levante-EMV\|Levante]])</ref>]] El seu origen ens és totalment desconegut, malgrat que el més probable és que siga una evolució al llarg de l'època feudal, basada en tradicions andalusines anteriors. La teoria més estesa, però sense cap fonament històric, li la devem a [[Francesc Xavier Borrull]], defensada en [[1813]] davant les [[Corts de Cadis]] per intentar salvar-lo de la seua desaparició. La seua hipòtesi és que ja existia un antecedent en [[època romana]], però que la seua fundació tal i com funciona avui en dia és va produir en algun moment dels regnats dels califes [[Abd al-Rahman III]] o [[al-Hakam II]], en concret a l'any [[960]] de la nostra era, sense aclarir d'on surt la referida data. La raó per a fer-ho és què és l'únic moment en què Borrull veu un moment de pau completa en la història d'[[Al-Àndalus]], i per tant dedueix que d'algun moment dels regnats d'aquests dos califes va haver de sortir l'ordre. De fet, el [[1960]] es va commemorar el [[Mil·lenari del Tribunal de les Aigües]], impulsat per Vicente Giner Boira, assessor jurídic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'aquesta teoria al [[segle XX]]. Una volta "establert" per a Borrull l'origen del Tribunal, s'addueix la continuïtat en època feudal pel Fur XXXV de [[Jaume el Conqueridor\|Jaume I]], de [[1239]], pel que ordena que les séquies es regeixen "''segons que antigament és e fo establit e acostumat en temps de sarrahïns''". En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins el [[segle XVIII]], la qual cosa no vol dir que no existira abans. Segons els [[Furs de València]] la jurisdicció sobre regadius la tenen els ''sequiers'' de cada ''Comunitat de regants''. Sabem que a principis del [[segle XV]] els sequiers d'algunes Comunitats de regants de l'[[horta de València]] ja convocaven els denunciats els dijous a la plaça de la Seu (actual de la Mare de Déu), però això no demostra l'existència d'un Tribunal constituït. Per a [[Thomas Glick]], l'origen del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sinó que es tractaria d'una institució de molt llarga evolució. Si no tenim documentació sobre la seua existència és perquè no tenia un ''status'' legal, i com a institució jurídica no tenia cap importància, ja que la jurisdicció era dels sequiers. Sembla lògic pensar que l'objectiu de la reunió conjunta dels sequiers no era tant el judici en si, tal com es fa avui dia, sinó la consulta entre ells com a màxims coneixedors de la realitat de l'[[horta de València]]. És molt probable també que el pas per convertir-se d'una reunió de sequiers en un Tribunal tal i com l'entenem avui dia es produïra precisament als mateixos anys en què Borrull defensava la seua permanència a les [[Corts de Cadis]], amb l'objectiu de adequar-lo a la jurisdicció de l'[[Estat Liberal]]. És interessant la descripció del funcionament del Tribunal al segle XIX que fa [[Vicente Blasco Ibáñez]] a la seua novel·la ''La Barraca''.

Tribunal de les Aigües de València: diferència entre les revisions