Fractura (medicina): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: canvis estètics en relació a les plantilles d'enllaços d'articles bons i articles destacats |
m Bot: corregint puntuació (1) |
||
Línia 177:
L'examen radiogràfic de les fractures requerix la mateixa qualitat que l'exigida en altres patologies òssies. No és excusa per a una radiografia de mala qualitat les molèsties que puguen produir-se al malalt, hi ha diversos tipus de fèrules radiotransparents que permeten immobilitzar provisionalment la fractura per a un bon estudi radiogràfic sense patiments per al malalt. El feix de [[raigs X]], des del seu focus emissor, té una projecció divergent, i en incidir en la zona a explorar sobre la placa radiogràfica situada, ho fa perpendicularment en la porció més central i cada vegada més obliqua conforme ens allunyem del centre. Mentre en la zona central la imatge obtinguda i reproduïx fidelment la [[Morfologia (biologia)|morfologia]] de l'[[os]], en les zones més perifèriques la imatge és menys precisa i discretament distorsionada. Per un altre costat, l'explorador quasi instintivament centra més la seua atenció a les zones centrals de la radiografia. La radiografia ha de centrar-se en el lloc de sospita clínica de fractura.
En les fractures no desplaçades, una sola projecció radiogràfica pot ser negativa si el feix de rajos X no és paral·lel al pla del traç de fractura, només amb dos projeccions tindrem la garantia que en alguna d'elles el feix serà paral·lel o oblic al dit pla i s'observa la línia radio-translúcida. En les fractures desplaçades una sola projecció radiogràfica pot ser suficient per al diagnòstic, però no ens donarà una informació completa de la seua magnitud i desplaçament. L'estudi radiogràfic és el final d'un diagnòstic però també el principi del [[teràpia|tractament]]. No sols ha de confirmar la fractura, a més ha de donar la màxima informació: nombre de fragments, direcció i grau de desviació de cadascun, etc.
Les fractures [[diàfisi|diafisiàries]] per la seua aparatositat clínica de dolor i deformitat poden minimitzar els símptomes i signes clínics de fractures articulars que amb gran freqüència s'associen. De vegades són fractures articulares que formen part d'un mateix fracàs esquelètic a una força traumàtica, tal és el cas de la combinació de la luxació de [[cap del radi]] a la fractura de [[Cúbit (os)|cúbit]] en la [[fractura-luxació de Monteggia]]. En altres ocasions una mateixa força axial comunicada a un os llarg produïx una fractura diafisiària i una fractura [[epífisi|epifisiària]] o una [[luxació]], com ocorre en el [[fèmur]]. Per a evitar omissions diagnòstiques, en tota fractura diafisiària greu inclou l'estudi radiogràfic de les articulacions veïnes, en un mateix format o en radiografies independents.
| |||