Carles Pi i Sunyer: diferència entre les revisions

Professor de la [[Universitat Central de Veneçuela]], romangué a [[Caracas]] escrivint sobre els temes històrics iniciats a [[Londres]], així com llibres de [[literatura]], en [[prosa]] i en [[vers]], tant en [[castellà]] com en [[català]]. També continuà treballant en nombroses monografies en català, de caràcter econòmic, social i literari - tal i com ja havia fet a Barcelona - a les que afegeix els resultats dels seus estudis d'història veneçolana. Col·laborà en les revistes ''Boletín de la Academia Nacional de la Historia'', ''Revista Nacional de Cultura'', ''Revista Shell'' i el ''Boletín Histórico de la Fundación John Boulton'', així com en alguns [[premsa|diaris]]. Edità el volum "Coses i gent de Caracas" ([[1958]]) i algunes monografies com ara ''Miranda y Casanova'' ([[Caracas]], [[1967]]), sobre els dos personatges, [[Francisco de Miranda]] i Casanova. Guanyà el títol de [[Mestre en Gai Saber]] per la seva poesia el [[1963]] als [[Jocs Florals|Jocs Florals de Montevideo]].