Francisco Javier Castaños: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{millorar estructura}} +{{millorar estructura|data=abril de 2013}})
m Bot: corregint puntuació (2)
Línia 26:
En la defensa del mont de [[San Marcial]] rebé una greu ferida al cap, penetrant-li una [[bala]] per sota del [[pavelló auricular|pavelló de l'orella]] dreta i sortint-li per sobre de l'esquerra. Va caure a terra en terreny esquerp a l'extrem superior d'una costa difícil de baixar encara que fos una persona sana, on ni era possible l'ajut mèdic que llur estat requeria urgentment, ni transportar-lo a l'hospital de campanya. Els soldats feren tal desplegament d'esforç i sacrifici per treure el seu cap del lloc: que una volta guarit i en agraïment d'aquest fet, usà fins la fi de la seva vida l'uniforme del regiment d'Àfrica. Una vegada restablert de la ferida tornà al teatre de la guerra i allà continuà fins la [[Pau de Basilea]], en què se'l destina de quarter a Madrid, després d'ascendir a [[mariscal de camp]] (1795).
 
Concorrent assidu a la tertúlia de la [[comtessa de Benavente]], d'esperit contrari a [[Manuel de Godoy]], l'afavorit el desterrà a [[Badajoz]] ([[1799]]). Al 1802 rep l'ascens a tinent general per la defensa del port del [[Ferrol]] contra els anglesos, sent, així mateix, nomenat per al comandament de la comandància del [[Campo de Gibraltar]] la seu del qual trasllada des de [[San Roque]] fins a [[Algesires]]. Durant la seva la comandància feu front a la invasió francesa. Ajustà un pacte amb el general anglès [[Darrimple]], [[governador de Gibraltar]], en el que es comprometien ambdós generals a prestar-se auxili mutu i passant a [[Ronda]] organitzà ràpidament una divisió de 6.000 homes amb soldats de diversos cossos i els nombrosos civils que acudiren a la seva crida patriòtica, forces que posà a les ordres de la Junta de [[Sevilla]], que ensems li conferí la capitania general d'[[Andalusia]], i des d'aquest lloc organitzà noves divisions per tota Andalusia amb les que marxà sense perdre un moment a l'encontre dels francesos, que havien travessat [[Despeñaperros]] a les ordres de [[Pierre Dupont l'Ètang]], de malnom “el"el terror del Nord”Nord"; ambdós exèrcits es trobaren a la plana de [[Bailén]] on es lliurà la famosa batalla ([[19 de juliol]] de [[1809]]) en la que restaren presoners de Castaños 23.000 homes de les millors tropes de [[Napoleó I]], que havien passejat les àguiles imperials per tots els països d'[[Europa]], veient-se Dupont obligat a constituir-se presoner i a entregar llur espasa al general espanyol, el qual el tracta amb exquisida cortesia.
 
Aquell triomf valgué al vencedor el tercer entorxat. No s'ha de negar que a la victòria i contribuïren poderosament els generals [[Reding]] i [[Coupigny]], els quals es bateren heroicament al front de llurs tropes, però no seria just regatejar a Castaños la glòria d'haver disposat i executat el pla d'operacions concebut per ell, que donà tant bons resultats.