Partit Whig anglès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre a redirecció i deixa {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Whigs (British political party) |
afegit enllaços i corregit l'escriptura, falen ocses perquè no sóc una entesa en la materia ni l'època |
||
Línia 1:
{{MF|data=abril de 2013}}
{{millorar estructura|data=abril de 2013}}
La paraula '''WHIG''' té origen en la manera despectiva de referir-se a aquest sector polític per part dels oponents. Sorgeix dels Covenanters
Durant la crisis de la llei d'exclusió de [[1678]]-[[1681]], el [[sobrenom]] es va donar a [[Anglaterra]] a les agrupacions que amb el temps es van convertir en el partit whig britànic, considerant que Shaftesbury va ser-ne el fundador. Defensaran els drets del Parlament i voldran excloure al pretendent [[Duc de York]] a ser rei per evitar l'[[absolutisme]]. Representen als "dissenters" (dissidents) religiosos i per tant no adscrits a la confessió tradicional [[anglicana]] a més dels comerciants. Rebutjaven l'anglicanisme intervencionista de l'església oficial i la monarquia absoluta.
Impulsaren la proclamació del ''Bill of Rights'' (Declaració de drets) que s'erigiria com una nova empenta per consolidar unes [[constitucions]] bàsiques al país, alhora que recolzaren i protagonitzaren la [[revolució]] de [[1688]]. Per als Whig la revolució de 1688 no fou un episodi aïllat, un cicle que es va tancar en el mateix moment en què la revolució va concloure. La revolució del 1688 és la plataforma que utilitzaran els Whig per avançar i evolucionar políticament i institucional cap a un règim més obert i amb unes bases més sòlides i àmplies. D'altra banda, la interpretació estricte dels fets de la revolució té unes connotacions pròpies. Per als Whig el rei és un servidor del poble que hi està vinculat a través d'un [[contracte]] que es fixa a les constitucions. Aquí no hi juga el paper diví, i per tant, és l'incompliment del contracte per part del rei el que permet a la nació canviar el contracte o escollir un nou rei.
El filòsof [[John Locke]] ([[1632]]-[[1704]]) és un dels personatges que més va influir en el pensament dels Whig i va assentar les bases del liberalisme polític tan favorable a les classes socials que els propis Whig representaven. En el seu ''Tractat del Govern Civil'' va proposar un sistema polític que assegurava les llibertats i els dret dels individus. Pensava que els membres d'una societat estableixen entre sí un contracte, pel qual delegaven el poder en els governants. Per això l'acció dels governants calia ser controlada pels representants del poble, i si el govern era injust el poble tenia el dret a rebel·lar-s'hi.
En la seua ''Carta sobre la Tolerància'' de [[1689]], Locke afirma: "Per hom, l'Estat és una societat d'homes constituïts únicament amb la finalitat d'adquirir, conservar i millorar els seus propis interessos civils. Per interessos civils entenc la vida, la llibertat, la salut i la prosperitat del cos; i a la possessió de bens externs, com el diners, la terra, la casa, el mobiliari i objectes."
Durant el [[segle XVIII]], els grups comercials i manufacturers més poderosos van poder assolir el govern parlamentari amb la finalitat de promoure els seus interessos econòmics. Es van eliminar privilegis reials, aristocràtics i de
L'Estat anglès va promoure especialment el desenvolupament del comerç i de la indústria manufacturera. L'Acta de Navegació,
Des del [[1700]], a més, el [[Parlament]] va prohibir exportacions de llana en brut i va organitzar l'establiment d'artesans estrangers per desenvolupar la indústria tèxtil. Els compradors de deute públic de l'Estat i els accionistes del Banc d'Anglaterra van formar una classe nova de capitalistes, interessats en el triomf de [[Guillem]]. El rei sosté els Whig en el poder i els [[Tory]] a l'oposició que seguien propers als [[Estuards]].
Els Whig es va anar formant a partir dels habitants de las ciutats i petits propietaris rurals, defensors dels drets del Parlament i acèrrims enemics de l'[[autoritarisme monàrquic]]. Apareixeran com autèntics triomfadors en dues dates tan emblemàtiques com [[1688]] i
Varen ser un element de transformació del món anglès i
{{Commonscat}}
|