Diferència entre revisions de la pàgina «Edil romà»

39 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Bot: corregint puntuació (2))
{{inacabat|data=desembre de 2012|Bestiasonica|6/12/2011}}
{{Govern romà}}
L''''edil''' (en [[llatí]], ''aedilis'') era una [[magistratura romana]]. Actualment es diu de vegades edils als regidors dels ajuntaments. Els primers (''aediles'') eren els guàrdies dels edificis oficials. El càrrec d''''edil de la plebs''' (''aediles plebei''), [[plebeus]], va sorgir poc després de l'establiment del càrrec de [[tribú de la plebs]]. En un principi eren dos més tard quatre: dos '''edils plebeus '''i dos''' edils curuls''' (vers el 365 aC); i finalment sis (dos edils més d'extracció plebea instituïts per [[Juli Cèsar]]). Era una magistratura romana menor encarregada de qüestions de repartiment de gra i manteniment de les construccions (carrers, edificis,...) i l'ordre públic i moral.
 
Els edils, com els tribuns, també eren dos. Les seves funcions no són prou conegudes, i sembla que van sorgir inicialment com ajudants del tribuns de la plebs per a temes judicials poc importants on només pogués ser imposada com a pena una [[multa]]. Probablement les seves funcions van derivar cap un control (encarregats) dels mercats. Tanmateix sembla que foren els encarregats d'organitzar els [[Jocs Plebeus]] (''Ludi plebeii'').
 
Vers el [[365 aC]] els edils foren reconeguts com a magistrats oficials pel senat (''[[Lex Furia de aedilibus]]'') i es va introduir l''''edil curul''', magistratura formada per una parella d'edils (edils curuls, ''aediles curuli''), [[patricis]], amb la funció d'organitzar els ''[[Ludi Romani]]'' (Jocs Romans).
 
Tots quatre edils eren elegits pels [[Comicis romans|comicis tribunats]] (''Comitia tributa'').
El nom d'aquests funcionaris deriva de que es feien càrrec del temple (''aedes'') de [[Ceres (mitologia) |Ceres]]. Els edils eren originàriament dos i s'anomenaven '''edils plebeus''' (''aediles plebeii'') i s'escollien entre la [[plebs]], i la institució de l'ofici data del mateix temps que els [[tribuns de la plebs]] ([[494 aC]]). Sembla que els seus deures al principi eren merament ministerials; eren els assistents dels tribuns en aquelles matèries que aquests els hi confiaven entre les que s'enumeren l'audiència de causes de petita importància. En un període primerenc després de la seva institució (446 aC), eren encarregats de la custòdia dels [[senatconsult]]s que els cònsols havien suprimit o alterat arbitràriament fins llavors.<ref>Livi, III. 55</ref>
Eren també els custodis dels [[plebiscit]]s. Altres funcions foren gradualment assignades i no es fàcil distingir sempre els seu deures d'aquelles que eren assignades als censors; ni distingir-les d'aquelles que eren assignades als edils plebeus o curuls.
Tenien la superintendència general dels edificis, tant sagrats com privats: sota el seu poder proveïen per al suport i reparació dels temples, la [[Cúria romana|cúria]]... i tenien cura que els edificis privats que amenaçaven ruïna (''aedes vitiosae, ruinosae'') fossin reparats pels seus propietaris o s'enderroquessin. La superintendència sobre l'abastiment i distribució de l'aigua a Roma era, en una època inicial, responsabilitat de l'[[administració pública]]. D'acord a [[Frontí]] (''Frontinus''), aquest deure era dels censors; però quan no hi havia censors, era responsabilitat dels edils. La cura de cada font particular era feta per altres i tot el que feien estava subjecte a l'aprovació dels censors o dels edils .<ref>[[Sext Juli Frontí]], ''De Aqueduct. Rom.'' lib. II</ref>
La cura dels carrers i paviments, amb la neteja i drenatge de la ciutat, corresponia als edils, i la cura del [[clavegueram]].
Tenien l'atribució de distribuir gra entre la plebs, el quals era distribuït de vegades de forma gratuïta, o altres cops a una taxa barata; tanmateix aquesta distribució del gra a Roma no s'hauria de confondre amb el deure d'obtenir-lo o procurar-ne el proveïment exterior, que era deure de [[cònsol romà|cònsolcònsols]]s, [[qüestor]]s i [[pretor]]s i alguns cops per un magistrat extraordinari, com el [[prefecte de l'annona]]. Els edils havien d'observar que els terrenys públics no eren usats de forma impròpia, i que els terrenys de pastura de l'estat no eren usats impròpiament; i tenien el poder de castigar amb multes qualsevol acte il·legal en aquest aspecte. Les multes s'usaven per a pavimentar les carreteres i en altres propòsits públics. Tenien la superintendència general sobre la compravenda, i, conseqüentment la supervisió dels mercats de coses exposades a la venda, com els esclaus, i dels pesos i mesures: per questa banda del seu deure deriva el nom amb el que són esmentats pels escriptors grecs (a*o*ra*ómoi) Era de la seva competència vigilar que no s'introduïen ritus de nous deus a la ciutat, tenir cura de l'observança de les cerimònies religioses, i la celebració de les antigues [[festes romanes|festes i festivals]]. La superintendència general de la policia comprenia el deure de preservar l'ordre públic, la decència, i la inspecció dels [[banys romans|banys]], dels bordells[[bordell]]s i de les prostitutes. Els edils disposaven de diversos subalterns com els ''praecones, scribae ''i'' viatores''.
 
Els edils curuls, que també eren dos, eren originalment escollits exclusivament entre els patricis, més tard alternativament entre patricis i plebeus i finalment indistintament entre ambdós <ref>Livi. VII. 1</ref> L'ofici dels edils curuls fou instituït el 365 aC i, d'acord a Livi, en ocasió dels plebeus edils plebeus refusaren consistir la celebració dels [[jocs màxims]] (''ludi maximi'') durant quatre dies en comptes de tres en els que s'havia de realitzar un ''[[senatusconsultum]]'', pel que foren escollits dos edils entre
els patricis. Des d'aquell moment quatre edils, dos plebeus i dos curuls, s'escollien anualment.<ref>Livi, VI 42</ref> Els honors distintius dels edils curuls eren la [[Cadira curul|sella curul]], de la que deriva el seu nom, la [[toga pretexta]], precedència en els discursos davant del senat, i el ''ius imaginum''.<ref>Ciceró, Verr. v. 14</ref>
Només els edils curuls tenien el ''ius edicendi'', o el poder de promulgar [[edicte]]s;<ref>Gaius, I 6</ref>
però les regles sobre els seus edictes servien com a guia per a tots el edils. Els edictes dels edils curuls es fonamentaven en la seva autoritat com a superintendents dels mercats, i sobre la compravenda en general. Consistentment, els seus edictes tenien principalment o exclusivament referència
a les regles co de compra i contracter s per bargin i venda. Una gran part de les provisions dels edictes dels edils feien referència a la compravenda d'esclaus. Les persones tant plebees com curuls eren [[sacrosant]]essacrosantes. <ref>Livi, III 55</ref>
 
Sembla que després thedel appointmentnomenament dels edils curuls, les funcions originalment exeridespelsexerides pels edils plebeus eren exercides amb poques excepcions,
per tot tots els edils indiferentment. Durant els cinc dies després de ser escollits o assumintd'assumir el càrrec se'ls requeria to determine by lot, o per acord
entre ells mateixos, quines parts de les ciutats s'havien de fer càrrec sota la seva superintendència; i cada edil havia de tenir cura solament de la neteja i pavimentació dels carrers del seu districte <ref>Tabul. Heracl. ed. Mazoch</ref>
 
El 45 aC Juli Cèsar causà cause dos edils curuls i foren escollits quatre edils plebeus; i a partir de llavors, com a mínim fins que l'ofici mantingué la seva importància foren escollits sis edils anualment. Els dos nous edils plebeus foren anomenats ''Cereales'', i els seu deure era vetllar per l'abastiment de gra. Tot i que el seu ofici podria no haver sigut de gran importància després de la institució del [[prefecte de l'annona]] per August, no hi ha dubte que si existiren durant diversos segles i com a mínim fins al temps de [[Gordià]].
 
Els edils pertanyien a la classe dels magistrats menors. Dionisi constata que els edils eren escollits pels comicis curiats (IX 43);per``operó això es improbable.
Els edils plebeus eren escollits entre els [[comicis centuriats]] però més tard entre els comicis tribunats (Dionys. VI 90 IX 43.49; Livi II 56, 57),
aquests comicis curiats els edils cuuruls també eren escollits en aquella època (Plutarc, Marius, 5), però sembla que hi havia votacions separades
pels edils curuls i plebeus, i que els edils curuls s'escollien primer. Sembla que abans de la llei lex annalis un ciutadà de roma major de vint-i-set anys
Això serveix per explicar que Dió Cassi (Lv. 24) that no ones was willing exercir un caàrrec contemplatiu, i august was llavors reduced to the necessitu of
compelling persons to take it: persones accordingly escullides by lot, out of thiose who had served the offic o questor i tribú; i així es feu des de llavors.
L'última menció del edils correspon a [[Agrippa]], qui voluntariament assumí el càrrec i reparà tots els edificis públics i les arreteres assumint-ne el cost,
sense usar diners de l'[[erari]] (tresor de Roma) Dió Cassi, XliX, 43; Plini HN XXXVI 15). El càrrec d'edil tingué tanmatix perdé el seu caràcter veritable
en aquell temps. Agrippa havia estat cònsol abans d'acceptar l'ofici d'edil i la seva magnificient despesa en aquest càrrec nominal fou el final de
l'esplendor dels edils. August appointed els edils curuls especialment a la tasca d'apagar focs, i creaà un cos de sis-cents esclaus al seu comandament;
 
== Notes ==
{{amaga}}
<references />
 
{{Magistratures}}
225.140

modificacions