Enric Pérez i Farràs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q8776222
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Enric Pérez i Farràs''' ([[Lleida]] [[1884]] - [[Cuautla (Morelos)|Cuautla]], [[Mèxic]] [[1949]]) fou un militar català.
 
El [[1930]] era comandant d'artilleria de l'exèrcit espanyol, i ja llavors participava en reunions clandestines d'oficials en contra de la monarquia d'[[Alfons XIII]].<ref name="Escofet6-40">[[#Escofet I|Escofet, 1973]]: p. 40</ref> [[Francesc Macià]] el nomenà cap del nou cos policial dels [[mossos d'esquadra]]. Durant els [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]] secundà la proclamació de [[Lluís Companys]] i participà en la defensa del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|palauPalau de la Generalitat]] contraassetjades per les tropes del general [[Domènec Batet i Mestres]].
 
PerUn aixòcop rendit el Palau de la Generalitat, Pérez i Farràs fou jutjat en un consell de guerra i condemnat a mort, però la pena li fou commutada. La victòria del [[Front d'Esquerres]] i del [[Front Popular]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]] va fer que fos indultat i alliberat. Recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d'Esquadra i fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del general [[Manuel Goded Llopis]] el juliol de 1936 a Barcelona, en dirigir l'atac i la presa de l'edifici de la Capitania General de Catalunya.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}
 
EnQuan va esclatar la [[guerra civil espanyola]], de seguida va posar la seva experiència militar a disposició del [[CCMAC]] com a assessor tècnic de les milícies.<ref name="Preston384">[[#Preston|P. Preston, 2012]]: p. 384</ref> El 25 de juliol partia dins de la [[Columna Durruti]] en direcció al [[front d'Aragó]] com a assessor del mateix [[Bonaventura Durruti]], però les discrepàncies entre els dos el convenceren de tornar a Barcelona.<ref name="Preston384"/>
 
En acabar la guerra civil s'exilià a [[Mèxic]]. OcupàAllà ocupà un càrrec elevatimportant en un banc regentat pels germans Josep i [[Jeroni Bertran i Cusiné]]. Col·laborà amb articles d'estratègia militar a la revista [[Quaderns de l'exili]] i proposà formar una unitat de soldats catalans al costat dels [[Segona Guerra Mundial|aliats]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].
 
== Enllaços externs ==