Ernesto Halffter: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia ISBN incorrecte
Línia 7:
L'any [[1923]] coneix Manuel de Falla, ja un músic consagrat, i li mostra la seva música; Falla queda gratament impressionat i l'accepta com a deixeble, un fet fonamental en el desenvolupament posterior de la seva carrera musical. La relació entre mestre i deixeble va ser molt intensa, fins al punt que el [[1924]], quan Halffter comptava només amb 19 anys, Falla li va confiar la direcció de l'Orquestra Bètica de Cambra de [[Sevilla]], de la qual serà director fins a la seva dissolució.
 
El [[1925]], amb la seva obra per a orquestra ''Sinfonietta'', guanya el Premi Nacional de Música d'Espanya, guardó que tornaria a obtenir el [[1984]]. Halffter viatjà a París on continuarà progressant gràcies a la influència de [[Maurice Ravel]] i on feu de professor, tenint entre els seus alumnes a [[Federico Elizalde]].<ref name="Espasa">''Suplement dels anys [[1979]]-80, pàg. 94'' (ISBN 84-239-45546954-1)</ref>
 
Casat amb la pianista portuguesa Alice Câmara Santos, va mantenir un interès especial per la música popular de [[Portugal]], on va residir durant llargs períodes. Per aquest motiu se'l coneix com el "Halffter portuguès" en contrast amb el seu germà [[Rodolfo Halffter|Rodolfo]], que era anomenat el "Halffter mexicà".