Muralla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ Enllaços interns
correcció
Línia 2:
[[fitxer: Muralla.Lugo.Galicia.jpg|thumb|Muralles romanes de [[Lugo]] ([[Galícia]]), [[Patrimoni de la Humanitat]]]]
[[File:20090529 Great Wall 8125.jpg|thumb|Part de la [[Gran Muralla de la Xina]], Patrimoni de la Humanitat]]
Una '''muralla''' o '''murada''' és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, a l'entorn d'una població o d'un campament militar, generalmentcom feta delA [[pedra]]Muralla (totmedieval i que en campaments provisionals podien sermoderna de [[fustaBarcelona]] en forma de [[palissada]]), alta i ampla.<ref>{{GEC|0125308}}</ref> Sol estar destinada a la defensa o protecció d'un indret com, per exemple, una ciutat o un poble, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la [[Gran Muralla de la Xina]] o el [[Mur d'Adrià]].
 
Les muralles mésnomés antigueses existentspoden icreuar per les portes, més conegudes com portals i algunes vegades per [[torre]]s. algunes muralles es complementaven amb [[torrassa (construcció)|torrasses]] i [[fossat]]s per augmentar la seva inexpugnabilitat. La zona superior, practicable, es denomina [[adarb]]. Les muralles més antigues existents solen ser obres de pedra, ciment o maó, encara que existeixen variants fetes en fusta en forma de [[palissada]]. Depenent de la topografia de l'àrea a protegir es podien incorporar altres elements naturals com rius o costes a la línia de defensa.<ref>{{GEC|0125308}}</ref>
Una '''muralla''' o '''murada''' és un tipus de construcció defensiva a l'entorn d'una població o d'un campament militar, generalment feta de [[pedra]] (tot i que en campaments provisionals podien ser de [[fusta]] en forma de [[palissada]]), alta i ampla.<ref>{{GEC|0125308}}</ref> Sol estar destinada a la defensa o protecció d'un indret com, per exemple, una ciutat o un poble, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la [[Gran Muralla de la Xina]] o el [[Mur d'Adrià]].
 
La pràctica de la construcció de muralles va tenir el seu origen en la [[prehistòria]]. Durant l'edat mitjana la muralla complia una sèrie de funcions: servia per defensar; per demostrar força i independència política; jurídica (separava els proscrits extramurs); fiscal; conformava un límit físic; i, finalment, servia com a ornament. el dret de construir una muralla en les fortificacions medievals era un privilegi anomenat «dret d'[[merlet|emmerletatge]]».
Les muralles més antigues existents i les més conegudes solen ser obres de pedra, ciment o maó, encara que existeixen variants fetes en fusta. Depenent de la topografia de l'àrea a protegir es podien incorporar altres elements naturals com rius o costes a la línia de defensa.
 
Amb la utilització de la [[pólvora]] contra les muralles a partir del [[segle XIII]], i la seva utilització per part dels turcs el [[1453]] en la [[conquesta de [[Constantinoble]], al [[segle XV]] es va començar a construir un nou tipus de muralla, adequant-la a les noves necessitats. Aquesta muralla, a diferència de la medieval, era baixa per no ser vista, i molt ampla (fins a 500 metres) per allunyar al màxim els canons. És a dir, mentre que la medieval tenia diverses funcions, la «muralla de pólvora» tenia una funció específicament militar defensiva. D'altra banda, mentre que la muralla medieval afavoria el comerç a les portes de muralla i mantenia una bona comunicació amb els ravals, la muralla de pólvora aïllava completament la ciutat.
Les muralles només es poden creuar per la porta i algunes vegades per [[torre]]s. Durant l'[[edat mitjana]], el dret de construir una muralla en les fortificacions medievals era un privilegi anomenat «dret d'[[merlet|emmerletatge]]». La pràctica de la construcció de muralles va tenir el seu origen en la [[prehistòria]]. Fou en els segles XIX i XX quan el creixement explosiu de les ciutats europees féu que comencessin a desaparèixer per facilitar l'expansió i la comunicació de la ciutat.
 
Fou en els segles XIX i XX quan el creixement explosiu de les ciutats europees féu que comencessin a desaparèixer per facilitar l'expansió i la comunicació de la ciutat.
== Ús històric ==
Les muralles s'han usat des de la prehistòria i van ser molt comunes durant l'[[edat mitjana]]. Algunes envoltaven un [[castell]], d'altres tota una ciutat (com, per exemple, la [[muralla de Girona]]) i d'altres formaven grans línies defensives, com la [[Muralla medieval i moderna de Barcelona]].
 
Algunes muralles es complementaven amb [[torrassa (construcció)|torrasses]] i [[fossat]]s per augmentar la seva inexpugnabilitat. La zona superior, practicable, es denomina [[adarb]]. La part més complexa de construir són les portes, més conegudes com portals.
 
Durant l'edat mitjana la muralla complia una sèrie de funcions: servia per defensar; per demostrar força i independència política; jurídica (separava els proscrits extramurs); fiscal; conformava un límit físic; i, finalment, servia com a ornament.
 
== Muralles i pólvora ==
Amb la utilització de la [[pólvora]] contra les muralles a partir del [[segle XIII]], i la seva utilització per part dels turcs el [[1453]] en la conquesta de [[Constantinoble]], al [[segle XV]] es va començar a construir un nou tipus de muralla, adequant-la a les noves necessitats. Aquesta muralla, a diferència de la medieval, era baixa per no ser vista, i molt ampla (fins a 500 metres) per allunyar al màxim els canons. És a dir, mentre que la medieval tenia diverses funcions, la «muralla de pólvora» tenia una funció específicament militar defensiva. D'altra banda, mentre que la muralla medieval afavoria el comerç a les portes de muralla i mantenia una bona comunicació amb els ravals, la muralla de pólvora aïllava completament la ciutat.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==
Linha 31 ⟶ 21:
* [[Merlet]]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{Elements del castell}}