Revisió del 02:37, 14 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 11 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q599281 ← Edició anterior		Revisió del 01:21, 20 ago 2013 modifica desfés OrtoBot (discussió \| contribucions) Bots 24.359 edits m Bot: corregint puntuació (1) i els apòstrofs (8) Edició següent →
Línia 2: == Història == === Creació === L'1 i 2 d'abril del [[1988]] sis organitzacions ~~d’artistes~~d'artistes que reclamaven liberalització política i autonomia econòmica es juntaren amb joves reformadors comunistes i opositors moderats per presentar un programa ~~d’acció~~d'acció política, però no es constituiria com a partit fins el 13 d'abril. Entre els fundadors hi havia ~~l’arquitecte~~l'arquitecte Ignar Fjuk, la filòsofa Klara Hallak, el sociòleg Igor Gryazin, el membre de l'EMS [[Siim Kallas]], l'historiador [[Edgar Saavisaar]], qui dirigia el programa de televisió ''Mõtleme veel'' de suport a les reformes, l'enginyer Rein Taame, el geògraf [[Andres Tarand]], el químic Mart Tarmak, [[Marju Lauristin]] i [[Mati Hint]]. El seu programa va incloure ~~l’extensió~~l'extensió arreu ~~d’Estònia~~d'Estònia dels drets econòmics i polítics, aturar el flux ~~d’immigrants~~d'immigrants, rehabilitar les víctimes de l'e[[stalin]]isme, independència cultural i recuperar els símbols tradicionals estonians. L'[[11 de setembre]] de [[1988]] organitzarà una manifestació on hi participaran 300.000 persones. L'u d'octubre es formalitzarà com a grup polític i nomenarà president el veterinari i membre de l'[[Acadèmia de Ciències d'Estònia]] [[Arnold Rüütel]]. A les primeres [[eleccions al Soviet Suprem de l'URSS de 1989]] obtindrà 15 dels 36 escons que corresponien a Estònia, uns altres dos corresponien als ecologistes Toomas Frey i Juhar Aar, i la resta al [[Partit Comunista d'Estònia]], majoritàriament als candidats reformistes. Línia 11: === Procés cap a la independència === El 29 de març [[Arnold Rüütel]] fou nomenat cap del soviet suprem estonià, [[Edgar Savisaar]] fou encarregat de formar govern, amb [[Lennart Meri]] (afers exteriors) i Rein Miller (finances). El 30 de març del 1990 el nou Soviet Suprem declarà que el poder soviètic era il·legal a Estònia, i proclamà un període de transició per tal de restaurar la República d'Estònia en un pla ~~d’independència~~d'independència gradual. L'abril el parlament abolí el servei social obligatori i el substituí per una prestació social, alhora que es creava les bases per una nova policia i forces de l'ordre, i intensificava la col·laboració amb els altres països bàltics. També deixà de pagar al tresor soviètic, ~~s’inicià~~s'inicià la transició vers una economia de lliure mercat, es liberalitzaren els preus, es privatitzaren les empreses petites i imposaren una frontera econòmica amb Rússia. El [[8 de maig]] els símbols de l'antiga [[RSS d'Estònia]] foren abolits, alhora que el país passava a anomenar-se oficialment ''Eesti Vabarik'' (República d'Estònia). Els russos, agrupats en l'[[Intermoviment]], van oposar-se, i el [[27 de maig]] el parlament va respondre aprovant mesures restrictives contra la immigració russa. El desembre del 1990 anunciare que Estònia no signaria el Tractat de la Unió. === Ruptura del Front === Línia 21: * [[Vicent Partal]] (1991) ''La revolta nacionalista a l'URSS'' Editorial [[Edicions Tres i Quatre]], València * [[Vicent Partal]] (1988) ''Els nacionalistes a l'URSS'' [[Editorial El Llamp]], Barcelona * Carlos Taibo (1999) ''Las transiciones en Europa Central y Orienta''l La Catarata , Madrid * [[Charles Urjewicz]] ''El espacio postsoviètico: los estados bálticos'' a ANUARIO [[CIDOB]] 1994. Barcelona. * [[Charles Urjewicz]] ''De l'URSS a la CEI'' a Anuario [[CIDOB]] 1991. Barcelona.

Front Popular d'Estònia: diferència entre les revisions