Ascetisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10:
Durant el cristianisme primerenc van desenvolupar-se varis moviments d'ascetisme exagerat o d'asceticisme: els [[anacoreta|anacoretes]], els [[estilita|estilites]] i molts més.<ref>Josefina Rabella, [http://www.benedictinescat.com/montserrat/htmlfotos/vidJosParesMoncat.html «Temes sobre pares i mares»], Montserrat, monestir de Bendicitines de Sant Benet [consulta l'11 d'agost de 2013]</ref>Al [[judaisme]] un moviment semblant va manifestar-se al segle II amb els [[essenis]].<ref>Laura Masip i Bracons, ''Ermitans a la literatura medieval'', Barcelona, Ed. de l’Abadia de Montserrat, 1999, pàgina 119-121, ISBN 9788484151449</ref> També dins les estructures monacals, els exercicis ascètics podien prendre formes extremes d'abstinència, de laceració corporal en pensar que ajudava a obtenir la gràcia divina i a atènyer un estat de perfecció superior que el comú dels mortals mai no podran aconseguir. Inspirat de [[Plató]] i dels [[neoplatonisme|neoplatonistes]] que preconitzen l'immortalitat de l'ànima, van encara més lluny en concloure que el cos — als texts ancians es parla de la carn — junts amb el dimoni són els enemics de l'ànima, que s'han de dominar amb tot els mitjans possibles.. Encara avui, els membres d'[[Opus Dei]] prosegueixen la tradició i porten el [[cilici]].<ref>Enric Gonzàlez, [http://elpais.com/diario/2006/03/07/espana/1141686001_850215.html «El estricto internado del Opus {{es}}»], [[El País]], 7 de març de 2007</ref> El [[luteranisme]] va rejectar tota forma d'ascetisme inflictiu o de mortificació. Només accepta la sanctificació per moderació i continència de passions i desitjos [[pecat|pecaminosos]].<ref name = LF/>
Al l'inici del [[segle XX]] el sociòleg alemany [[Max Weber]] veu una diferència conceptual en «l'ascesi que refusa el món»<ref>''Weltablehnende Askese''</ref> i «l'ascesi intramundial». Aquesta darrera es manifesta per exemple en moviments que volen imposar un ideal ascètic, dins del món a tothom com per exemple [[Oliver Cromwell]], els [[Societat Religiosa d'Amics|Quakers]] o certes branques del [[pietisme]]. [[Riquesa]] i èxit professional, per a l'ascètic intramundial, estan considerats com bons, en la mesura que són una prova que el pietós col·labora al manteniment del món i de la creació. S'hi veuen una expressió de la gràcia de Déus per a aquesta feina ben feta. Riquesa i èxit són dolents ans al contrari si el ric en gaudeix i en esdevé dependent. ''[[Mutatis mutandis]]'' s'ha de concebre l'eroticisme, la violència d'estat, el poder amb el mateix racionalisme ascètic: són bons quan contribueixen al manteniment del món, dolents quan hom
==Contramoviments i crítica==
| |||