Fruit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot, tasques diverses en relació a les platilles dels 1.000 |
m Bot: corregint ela geminada (1) i els apòstrofs (6) |
||
Línia 5:
En el creixement de l'ovari per formar un fruit intervenen les [[hormona|hormones]] de creixement: [[auxina]] o [[àcid indolacètic]], [[giberelina|giberelines]], citocinines i [[etilè]]. L'auxina és induïda pel [[pol·len|gra de pol·len]] i l'òvul fecundat. Així, la majoria dels fruits impliquen la formació de llavors, però certes plantes poden produir fruits sense que això passi. Aquests fruits es diuen '''partenocárpics''' i entre molts altres hi ha els [[plàtan (fruita) |plàtans]], les [[Figa|figues]], i les [[Taronja|taronges]]. El fenomen es deu al fet que es formen hormones de creixement espontàniament o a conseqüència de la [[pol·linització]] que actua com a estímul. D'aquesta manera, s'ha aconseguit produir [[Melonera|melons]], [[Ananàs|pinyes]] i [[tomàquet]]s sense fecundació prèvia amb la simple injecció de auxines a l'ovari.
El fruit és exclusiu de les [[angiospermes]], i en presenten totes. A les plantes [[gimnospermes]] i altres plantes sense flors, no hi ha vertaders fruits, encara que a estructures reproductives com les [[Pinya (estròbil)|pinyes]] dels [[pi (arbre)|pins]] o els [[gàlbul]]s dels [[Juniperus|ginebres]], comunament se'ls pren per fruits quan en realitat són '''pseudofruits'''.
Els fruits són els mitjà utilitzat per moltes [[Planta|plantes]] per tal des difondre les seves [[llavor]]s. La majoria de fruits comestibles, en particular, han estat desenvolupats per les plantes per tal d'explotar els [[animal]]s com a mitjà de [[dispersió de les llavors]], i molts animals (inclosos els [[Humà|humans]] en certa mesura) han passat a dependre de les fruites com a font d'[[aliment]]s.<ref name="Lewis375">
Línia 62:
==== Autocòria ====
La dispersió per autocòria implica que la mateixa planta s'encarrega activament de disseminar les seves llavors. Es dóna en les plantes que han desenvolupat mecanismes adaptatius per allunyar les seves llavors. La boleoautocòria consisteix en
== Tipus de fruits ==
Línia 127:
* [[Núcula]]: Semblant a la nou i també monosperm, però de pericarpi endurit i normalment petit. Ex. ''Rosmarinus officinalis'' ([[romaní]])
* [[Sàmara]]: Nou proveïda d'una ala membranosa. Ex. ''Acer monspessulanum'' ([[auró]]).
* [[Loment]]: Fruit fragmentable en què les porcions que se'n separen ([[mericarpi]]s) són parts
* [[Esquizocarp]]: Procedeix d'un gineceu pluricarpel·lar sincàrpic en què els mericarpis corresponen a carpels sencers. Conté moltes llavors. Aquest fruit s'obre per les línies de sutura dels diferents carpels donant lloc als mericarpis. Ex. ''Malva rotundifolia'' ([[malva]]).
Línia 145:
* '''[[Polidrupa]]''': Cada carpel dóna una drupa i s'origina un conjunt de fruits monosperms i carnosos. Ex. ''Rubus ulmifolius'' ([[esbarzer]]).<ref>{{ref-llibre |cognom=McGee |títol=On Food and Cooking |url=http://books.google.cat/?id=iX05JaZXRz0C&pg=PA361&lpg=PA361&vq=raspberry&dq=On+Food+And+Cooking |pàgines=361–362 |isbn=9780684800011 |data=30-07-2010}}</ref>
* '''[[Polinúcula]]''': Cada carpel dóna lloc a una núcula. Ex. ''Clematis vitalba'' ([[vidalba]])
* '''[[Tetraqueni]]''': Aquest és un cas particular propi de la família de les lamiàcies i que s'origina a partir d'un ovari bicarpel
=== Infructescències ===
| |||