Pantaló de butxaques: diferència entre les revisions

Al llarg de la dècada de 1950, per motius pràctics i, també, a causa del prestigi dels EUA, en la majoria d'exèrcits del món capitalista --tercer món inclòs-- els pantalons multibutxaca de tipus estatunidenc (dues butxaques laterals) anaren desplaçant els d'estil britànic (una butxaca lateral),<ref>La cronologia d'aquest canvi varia molt d'exèrcit en exèrcit. Tendeix a encavalcar-se amb la substitució de la [[caçadora]] per part de la [[guerrera-caçadora]], i amb el pas del [[caqui (color)|caqui]] al [[verd oliva]] o al verd OTAN, tot i que no sempre fou així. Entre els precursors hi hagué França, amb l'uniforme m. 1947, que ja incloïa pantaló multibutxaca amb una de manxa en cada camal (i també guerrera-caçadora, d'altra banda), però que romania caqui. En el vagó de cua hi hagué l'exèrcit espanyol, que adoptaria el pantaló multibutxaca el 1968, en el marc de l'anomenat M-67, caqui, primer uniforme específicament de campanya i de tipus modern; el resultat, això sí, fou força digne. El Regne Unit, tot i adoptar el verd oliva el 1960, continuà amb una única butxaca de manxa al camal esquerre; el pantaló multibutxaca britànic no dugué butxaca de manxa en cada camal fins al primer model [[DPM]] d'ús general (1968, distribuït el 1970).</ref> sovint començant per les tropes d'elit i més endavant generalitzant-los a tot l'exèrcit. La tendència s'imposà també entre la majoria d'exèrcits del Pacte de Varsòvia entre el mateix període i inicis dels anys seixanta,<ref>En aquest cas l'adopció del pantaló multibutxaca tendí a coincidir amb l'ús d'[[camuflatge militar|uniformes mimètics]].</ref> excepció feta de l'URSS, que no hi faria el pas fins als anys vuitanta.