Arcadisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Arcadia}} a partir de nl:Arcadië (utopie)
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Cole Thomas The Course of Empire The Arcadian or Pastoral State 1836.jpg|thumb|Representació de l'Arcàdia imaginària, de [[Thomas Cole]] (1836)]]
L''''arcadisme''' (del [[grec antic|grec]] Ἀρκαδία, [[Arcàdia]], província de l'[[antiga Grècia]]) és un tipus [[poesia pastoral]] que es caracteritza per tenir un esquema simple, que descriu la bellesa de la vida senzilla prop de la natura.El tema és part dels mites de l'antiga Grècia i era esmentat en els contes populars i en els discursos d'alguns savis com a exemple de vida plaent. Arcàdia és un escenari mediterrani tòpic, una indret idíl·lic poblat de pastors feliços, creuat pel riu Alfeu.
 
Amb el pas del temps, "Arcàdia" es va convertir en sinònim d'un indret imaginari, creat i descrit per diversos poetes i artistes, sobretot durant el [[Renaixement]] i el [[Romanticisme]]. EnDes aquestde llocTeòcrit regnai laVirgili a Jacopo felicitatSannazaro, laque senzillesava iescriure laun paullarg enpoema unamb ambientaquest idíl·lictítol, habitat''Arcadia'', perel una1502, poblacióés dellarga la tradició pastorsliterària que viuva endescriure la comunió amb la natura, comla ensenzillesa eli [[mite]]la del "[[bon salvatge]]"pau. En aquest sentit té gairebé les mateixes connotacions que el concepte d'[[utopia]].
 
A Catalunya el tema de l'Arcàdia és molt important en la poesia de Mossèn [[Costa i Llobera]] i de [[Josep Carner]], molt possiblement influiïts pels francesos [[Albert Samain]] i [[Jean Moréas]].
 
La pintura classicista de Puvis de Chavannes va recuperar el tema de l'Arcàdia al s.XIX francès i a Catalunya va ser recuperat per [[Torres Garcia]] i per molts noucentistes.
 
A Arcàdia hom viu en comunió amb la natura, com en en el [[mite]] del "[[bon salvatge]]". En aquest sentit té gairebé les mateixes connotacions que el concepte d'[[utopia]].
 
Amb el pas del temps, "Arcàdia" es va convertir en sinònim d'un indret imaginari, creat i descrit per diversos poetes i artistes, sobretot durant el [[Renaixement]] i el [[Romanticisme]]. En aquest lloc regna la felicitat, la senzillesa i la pau en un ambient idíl·lic habitat per una població de pastors que viu en comunió amb la natura, com en el [[mite]] del "[[bon salvatge]]". En aquest sentit té gairebé les mateixes connotacions que el concepte d'[[utopia]].
 
El tema és part dels mites de l'antiga Grècia i era esmentat en els contes populars i en els discursos d'alguns savis com a exemple de vida.