Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m orto |
m arreglo enllaç intern |
||
Línia 6:
Format principalment a Itàlia, va guanyar una mica d'experiència de la guerra durant la campanya del seu oncle patern Carles V, emperador del Sacre Imperi, contra França el 1544, i també durant la Guerra de la [[Lliga d'Esmalcalda]], i aviat va començar a participar en el govern imperial. El setembre de 1548 es va casar amb la seva cosina Maria, filla de Carles V, i va exercir com a representant de l'emperador a la península Ibèrica des 1548-1550, tornant a Alemanya el desembre de 1550 amb la finalitat de participar en el debat sobre la successió imperial.
Carles V desitjava que el seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip]] (després rei d'Espanya) el succeís com emperador, però el seu germà Ferran ja havia estat designat com el proper ocupant del tron imperial, i aquest i Maximilià es van oposar a la proposta. Finalment es va aconseguir un compromís. Felip succeiria a Ferran, però durant el seu regnat com a rei dels romans, Maximilià governaria Alemanya. Aquesta disposició no es va dur a terme, i només és important perquè la insistència de l'emperador van pertorbar greument les relacions harmonioses que fins llavors havien existit entre les dues branques de la [[Dinastia dels Habsburg|família dels
Al voltant d'aquest temps Maximilià va passar a residir a [[Viena]], on es va dedicar principalment al govern dels dominis austríacs i a la defensa contra els turcs. Els punts de vista religiosos del "[[regne de Bohèmia|rei de Bohèmia]]", com Maximilià havia estat nomenat des del seu reconeixement com el futur governant d'aquest país el 1549, sempre havia estat una mica incert, i ell havia après probablement alguna cosa del luteranisme en la seva joventut, però les seves relacions amistoses diversos prínceps protestants, que van començar en l'època de la discussió sobre la successió, probablement es van deure més a la política que a consideracions religioses. No obstant això, a Viena es va fer íntim de [[Sebastià Pfauser]], un predicador de la cort amb tendències fortes cap al luteranisme, i la seva actitud religiosa va causar certa inquietud al seu pare. Es va expressar el temor que ell, lliurement, pogués sortir de l'Església Catòlica, i quan Ferran es va convertir en emperador el 1558, estava disposat a assegurar el papa [[Pau IV]], que al seu fill no el succeiria si donava aquest pas. Finalment, Maximilià es va mantenir nominalment com adherent de la fe antiga, encara que els seus punts de vista van estar tenyits amb el luteranisme fins al final de la seva vida. Després de diverses negatives consentir el 1560, el desterrament de Pfauser, va començar de nou a assistir a les misses de l'Església Catòlica.
| |||