Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'única |
m arreglo enllaç intern |
||
Línia 30:
==Borgonya i Països Baixos==
L'esposa de Maximilià va heretar els vasts dominis paterns de Borgonya a França i als Països Baixos després de la mort del seu pare a la batalla de [[Nancy]] el [[5 de gener]] de [[1477]]. Ja abans de la seva coronació com a rei dels romans l'any 1486, Maximilià va decidir assegurar aquesta herència borgonyona llunyana i extensa per a la seva família, la [[Dinastia dels Habsburg|casa d'
En el contracte de matrimoni entre Maximilià i Maria s'estipula que només els fills de la núvia i el nuvi tenien dret a heretar de cada un, no el conjugue supervivent. Maria va tractar de passar per alt aquesta regla amb la promesa de transferir territoris com un regal en cas de la seva mort, però els seus plans van ser frustrats. Després de la tràgica mort de Maria en un accident d'equitació el [[27 de març]] de [[1482]], prop del castell de Wijnendale, l'objectiu de Maximilià fou assegurar l'herència a un dels seus fills i de Maria, [[Felip el Bell]].
Línia 43:
En la mesura que el tractat de [[Senlis]] havia resolt les diferències dels francesos amb el Sacre Imperi, el rei [[Lluís XII de França]] tenia les seves fronteres fixades al nord i va centrar la seva atenció a Itàlia, on reclamava el [[ducat de Milà]]. El 1499/1500 va conquistar el territori i va expulsar als [[Sforza]] dirigits per [[Lluís el Moro]] al que va enviar a l'exili. Això el va portar a un conflicte potencial amb Maximilià, que el [[16 de març]] 1494 s'havia casat amb Bianca Maria Sforza, filla de [[Galeàs Maria Sforza]], duc de Milà. No obstant això, Maximilià no va poder impedir que els francesos s'apoderessin de Milà. Les llargues Guerres Italianes en foren el resultat, i Maximilià va acabar integrant la [[Lliga Santa]] per lluitar contra els francesos.
Al segle XV els dos estats de Tirol i Baviera van entrar en guerra. Baviera va exigir diners de Tirol, diners que s'havien prestat amb la garantia de les terres tiroleses. El 1490 els dos estats van exigir que Maximilià I intervingués en la disputa. En resposta, el propi Maximilià va assumir el control del Tirol i el seu deute com ja s'ha dit abans. Com que Tirol no tenia codis de lleis en aquest moment, la noblesa lliurement expropiava els diners de la població, el que va provocar que el palau reial d'Innsbruck (residència de [[Segimon d'Habsburg]]) quedés associar a la corrupció. Després de prendre el control, Maximilià va instituir la reforma financera immediata. Per tal de simbolitzar la seva nova riquesa i poder, va fer construir el "Sostre d'Or" (està fet totalment de teules daurades), un dosser amb vistes al centre de la ciutat d'[[Innsbruck]], des del qual veure les festes que celebren la seva assumpció del domini sobre Tirol. Guanyar el control del Tirol per als [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] era d'importància estratègica ja que limitava amb la [[Confederació Suïssa]] i amb les terres dels Habsburgo a [[ducat d'Àustria|Àustria]], i facilitava certa continuïtat geogràfica imperial.
La situació a Itàlia no va ser l'únic problema que va tenir Maximilià en aquell moment. El suïssos va guanyar una victòria decisiva contra l'Imperi a la batalla de [[Dornach]] el [[22 de juliol]] de [[1499]]. Maximilià no tenia més remei que concertar un tractat de pau, signat el [[22 de setembre]] de [[1499]] a [[Basilea]], que va concedir la independència [[Confederació Suïssa]] del [[Sacre Imperi Romà]].
| |||