Sant Feliu Sasserra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 79.144.51.156 (disc.) a vers. 11983966 de 88.13.48.143 (disc.) [er:6] |
|||
Línia 116:
capvespre es procedeix a l’execució de la sentència.
== Bruixes i bandolers ==
LA BRUIXERIA és un dels fenòmens de tipus paranormal que ha viscut la humanitat al llarg de la seva
Als inicis del segle XVII, a '''Sant Feliu Sasserra''', seu de la cúria de la sotsvegueria del Lluçanès,▼
història, i presenta una barreja d’elements espirituals, socials, econòmics,... Manifesta la necessitat que
té l’home d’enllaçar la realitat amb el món espiritual, amb éssers d’un altre món.
La gran persecució contra bruixes i bruixots a Catalunya comença l’any 1616 i acaba pràcticament l’any
1622. Entre les Guilleries-Collsacabra i el Lluçanès i als voltants del Bages i el Berguedà es van jutjar prop
de vuitanta dones, de les quals com a mínim trenta-cinc foren penjades.
▲Als inicis del segle XVII, a
s’esdevingueren una sèrie de fets relacionats amb la bruixeria, dels quals es conserva un document
d’un valor excepcional. És un procés original i íntegre procedent de la sotsvegueria del Lluçanès. Ramon
Vinader i Nubau (Vic 1832 - Madrid 1896) donà a Marcelino Menéndez y Pelayo alguns documents, entre
els quals hi havia aquest procés. Es tracta de diverses causes incoades l’any 1618 contra un grup de
dones acusades de
actuant com a descobridor de
Fàbregas com a tals. Aquesta última anomenada la Graciana, en l’època en què va ser detinguda, exercia
de majordoma en el casal dels Sala de Sant Feliu. Foren condemnades a mort Felipa Gallifa, Montserrada
Linha 132 ⟶ 138:
poble de Sant Feliu, en una petita carena de 650 metres d’altitud en la qual trobem dos turons: un a la
banda de ponent (on avui s’assenta una petita torre o miranda construïda al segle XIX), i l’altre a llevant.
EL BANDOLERISME CATALÀ, expressió del malestar econòmic i social motivat fonamentalment per la
misèria dels humils, va tenir el seu auge entre els segles XVI i XVII. L’etapa de plenitud del fenomen
s’ha de situar en les primeres dècades del segle XVII, moment en què van aparèixer bandolers com
Rocaguinarda o Serrallonga. Les runes del Mas Rocaguinarda, al terme d’Oristà, es troben a prop de Sant
Feliu Sasserra.
En documents que es conserven a l’Arxiu Episcopal de Vic s’expliquen els fets succeïts a Sant Feliu
Sasserra a fi nals del segle XVI. Es conserva la declaració de diverses persones de Sant Feliu que el 1626,
uns quants anys després dels fets, expliquen el que va succeir a la coma de la Font de la Corda.
Pere Comesòlibes, pagès de la parròquia de Sant Feliu Sasserra, declarà que recordava com Palmerola i
la seva quadrilla havien arribat a prop de la vila i que vuit bandolers arribaren a la coma de la Font de la
Corda, mataren els bous que llauraven la terra, bastonejaren el bouer, a qui deixaren per mort, i tallaren
molts ceps de la vinya de Pere Oliva, lloctinent del Lluçanès.
Palmerola, bandoler del segle XVI, que arribà a tenir un centenar d’homes, fou un dels caps de quadrilla
més importants i coneguts. Va ser perseguit per Pere Oliva i Antoni Costa i mort a les Llosses.
Pere Oliva, veí de Sant Feliu Sasserra i lloctinent del Lluçanès, destacà per la defensa de la sobirania reial
del Lluçanès contra la família Agulló, antics senyors de la baronia lluçanesa.
== Demografia ==
|