|
capvespre es procedeix a l’execució de la sentència.
== Bruixes i bandolers ==
LALa BRUIXERIAbruixeria és un dels fenòmens de tipus paranormal que ha viscut la humanitat al llarg de la seva
història, i presenta una barreja d’elements espirituals, socials, econòmics,... Manifesta la necessitat que
té l’home d’enllaçar la realitat amb el món espiritual, amb éssers d’un altre món.
poble de Sant Feliu, en una petita carena de 650 metres d’altitud en la qual trobem dos turons: un a la
banda de ponent (on avui s’assenta una petita torre o miranda construïda al segle XIX), i l’altre a llevant.
EL BANDOLERISME CATALÀ, expressió del malestar econòmic i social motivat fonamentalment per la
misèria dels humils, va tenir el seu auge entre els segles XVI i XVII. L’etapa de plenitud del fenomen
s’ha de situar en les primeres dècades del segle XVII, moment en què van aparèixer bandolers com
Rocaguinarda o Serrallonga. Les runes del Mas Rocaguinarda, al terme d’Oristà, es troben a prop de Sant
Feliu Sasserra.
En documents que es conserven a l’Arxiu Episcopal de Vic s’expliquen els fets succeïts a Sant Feliu
Sasserra a fi nals del segle XVI. Es conserva la declaració de diverses persones de Sant Feliu que el 1626,
uns quants anys després dels fets, expliquen el que va succeir a la coma de la Font de la Corda.
Pere Comesòlibes, pagès de la parròquia de Sant Feliu Sasserra, declarà que recordava com Palmerola i
la seva quadrilla havien arribat a prop de la vila i que vuit bandolers arribaren a la coma de la Font de la
Corda, mataren els bous que llauraven la terra, bastonejaren el bouer, a qui deixaren per mort, i tallaren
molts ceps de la vinya de Pere Oliva, lloctinent del Lluçanès.
Palmerola, bandoler del segle XVI, que arribà a tenir un centenar d’homes, fou un dels caps de quadrilla
més importants i coneguts. Va ser perseguit per Pere Oliva i Antoni Costa i mort a les Llosses.
Pere Oliva, veí de Sant Feliu Sasserra i lloctinent del Lluçanès, destacà per la defensa de la sobirania reial
del Lluçanès contra la família Agulló, antics senyors de la baronia lluçanesa.
== Demografia ==
| 