|
Va viure a l'Índia durant set anys, on va tenir ocasió de conèixer els costums dels pobles orientals. Va completar els mapes de la zona costanera del [[Mar Roig]] per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç a la zona. Va viatjar en solitari i va haver de disfressar-se d'àrab per conèixer la [[Meca]], una proesa sobre la que ell mateix va escriure a ''[[La meva peregrinació a la Meca i Medina]]''. Se li deu la primera traducció integral a l'anglès de ''[[Les mil i una nits]]'' i del ''[[Kama Sutra]]'', així com una brillant traducció del [[poema èpic]] i clàssic [[idioma portuguès|portuguès]] ''[[Os Lusíadas]]'', [[Camoens]], a l'[[idioma anglès|anglès]]. Al costat de [[John Hanning Speke]] va viatjar a [[Àfrica]] on va descobrir el [[llac Tanganyika]].
També va viatjar pels [[Estats Units]], on va descriure la comunitat [[Mormons|mormona]] en el seu llibre ''The City of the Saints'', i part de [[Brasil]]. Va ser cofundador de la [[Societat Antropològica de Londres]] al costat del Dr [[James Hunt]]. Va ser criticat per la puritana societat britànica de la seva època per mantenir punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligàmia així com per haver-se casat amb una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Va ser [[cònsol (diplomàcia)|cònsol]] britànic a [[Trieste]] (Itàlia), [[Damasc]] (Síria) i l'illa africana de [[Fernando Poo]]. Va ser nomenat [[cavaller]] de l'[[Orde de Sant Miquel i Sant Jordi]] el [[1866]].
== Joventut i educació (1821-1841) ==
Burton va néixer a [[Torquay]] ([[Devon]]) a les 21:30 hores del [[19 de març]] de [[1821]] (ena la seva autobiografia, declara erròniament haver nascut a la llar familiar de Barham House a [[Hertfordshire]]).{{sfn|Lovell|2012|p=1}} El seu pare, el capità Joseph Netterville Burton, va ser un oficial de l'exèrcit britànic d'origen irlandès. La seva mare, Martha Baker, era una hereva d'una família benestant de Hertfordshire. Va tenir dos germans, Maria Katherine Elizabeth Burton i Edward Joseph Burton.
La seva família de Burton va viatjar bastantforça durant la seva infància. En 1825 es van mudar a [[Tours]], [[França]]., Durantper tornar els següents anys la família va viure a [[Anglaterra]], [[França]] i, finalment, [[Itàlia]]. La seva primera educació de Burton la va rebre de diversos tutors contractats pels seus pares. BurtonDe ben petit va mostrar des de molt aviat una gran facilitat per alspels idiomes i va aprendre ràpidament francès, italià i llatí. Es va dir que en la seva joventut va tenir una aventura amb una jove [[gitana]] (romaní)i va arribantarribar a aprendre els rudiments delde seula seva idiomallengua. Això potser podria explicar per què va ser capaç d'aprendre més tard l'hindi i altres llengües indostánicasindostàniques amb una rapidesa gairebé sobrenatural, ja que el [[Romaní (llengua)|romaní]] està relacionat amb aquesta família de llengües.
Les anades i vingudes de la seva joventut poden haver induït a Burton a considerar-se a si mateix com un estranger durant bona part de la seva vida. Com ell mateix deia: «Fes el que ella teuteva homenia t'empenyi a fer, no esperis aprovació excepte de tu mateix ...».<ref> '' The Kasîdah Of Haji Abdu El-Yezdî '' by Richard F. Burton (1870). </Ref>
Burton vaVa entrar al [[Trinity College, Oxford|Trinity College]], [[Universitat d'Oxford|Oxford]], en la tardor de 1840. Malgrat la seva intel·ligència i de la seva habilitat, molt aviat es va distanciar dels seus professors i companys. Es diu que durant el seu primer curs va reptar a un altre estudiant a un [[duel]] després que aquest últim es burlés del seu bigoti. Burton continuarcontinuava satisfent el seu amor per les llengües estudiant [[idioma àrab|àrab]]. També va dedicar algun temps a aprendre [[falconeria]] i esgrima. En 1842 va participar en una cursa de cavalls camp a través ''([[steeplechase]])'', en deliberada violació de les normes de la universitat) i a continuació es va atrevir a proposar a les autoritats acadèmiques que escaldria permetéspermetre als estudiants necessitatparticipar deen semblantsaquest tipus d'esdeveniments. EsperantComptava serque seria suspès temporalment, és a dir, expulsat amb la possibilitat de ser readmès, tal i com havia succeït amb altres estudiants menys provocatius que havien assistit a la cacera, però Burton va ser definitivament expulsat definitivament del [[Trinity College (Oxford)|Trinity College]]. En ununa menyspreuenrabiada final aamb l'entorn que havia après a menysprear, es diu que Burton va arruïnar els parterres de flors de l'escola amb el seu cavall i el seu carruatge quan abandonava Oxford.
== La carrera militar de Burton (1842-1853) ==
La seva visió quan es va allistar a l'exèrcit de la [[British East India Company|Companyia de les Índies Orientals]] es sintetitza en les seves paraules «BéNo serveix per a res, excepte per a ser tirotejat per sis penics[[penic]]<nowiki/>s al dia»,. <ref> '' Falconry In The Valley of the Indus '', Richard F. Burton (John Van Voorst 1852), p. 93. </Ref> Burton es va allistar a l'exèrcit de la [[British East India Company|Companyia de les Índies Orientals]]. Tenia l'esperança de participar en la [[primera guerra afganesaangloafganesa]], però el conflicte havia acabat abans que arribés a l'Índia. Va ser destinat al Divuitè d'Infanteria Nativa de Bombai (amb base a [[Gujarat]]) sota el comandament del general sir [[Charles James Napier]]. El seu servei a l'Índia va ser accidentat, lales sevaseves contínues crítiques i plantades a unala comunitat britànica, segons ell, irresponsable en el fons i frívola en les maneresformes, li van valer una reputació fosca. En els seus múltiples escrits va criticar amb duresa la política colonial britànica, així com el ''modus vivendi'' dels oficials de la Companyia: «Què es pot esperar d'un Imperi sufragat per botiguers».
Durant la seva estada es va convertir en fluid parlant d'[[idioma hindi|hindi]], [[idioma guyaratí|guyaratí]] i [[idioma maratí|maratí]] així com de [[idioma persa|persa]] i [[llengua àrab|àrab]] . Els seus estudis de cultura [[hinduisme|hindú]] van arribar a tal punt que «... el meu professor hindú em va permetre oficialment vestir l{{'}}el ''janeu'' ([[w: en: Guru Nanak and the Sacred Thread|cordó braman]])», <ref> '' The Life of Captain Sir Richard F. Burton KCMG, FRGS '', Isabel Burton (Chapman and Hall 1893), vol. 1, p. 123. </Ref> encara que la veritat d'aquesta afirmació ha estat posada en dubte ja que això hauria requerit molt de temps d'estudi, dejuni i l'afaitat parcial del cap.
L'interès de Burton i la seva participació activa en les cultures i religions de l'Índia va ser considerada peculiar per alguns dels seus camarades militars que el van acusar de "tornar-natiu" i li van cridar «el negre blanc».
Burton mantenia un grup de micos domesticats amb la idea d'aprendre el seu llenguatge.{{sfn|Lovell|2012|p=58}} També es va guanyar el sobrenom de «Dick el rufiánrufiá" per la seva «ferocitat demoníaca com a lluitador i perquè havia lluitat amb més enemics en combat singular que cap altre home dels seus temps».<ref>[http://etext.library.adelaide.edu.au/b/burton/richard/b97zw/chapter6.html # section26 '' The Life of Sir Richard Burton ''] by Thomas Wright (1905), section 26. </ref>
Va ser designat per participar ena la cartografia dedel l'[[Sindh]] on va aprendre l'ús dels instruments de mesura, coneixement que li resultaria útil després en la seva carrera d'explorador. En aquesta època va començar a viatjar disfressat. Va adoptar l'àlies de Mirza Abdullah i sovint va aconseguir passar desapercebut entre els nadius i els seus companys oficials que el confonien amb un d'aquells. Va ser a partir de llavors quan va començar a treballar com a agent per a Napier i, encara que els detalls de les seves activitats no es coneixen, se sap que va participar en una investigació encoberta d'un bordell del qual es deia que era freqüentat per soldats anglesos i en el qual les prostitutes eren jovenets. El seu interès de tota la vida a les diferents pràctiques sexuals el va portar a escriure un informe detallat que li hauria de causar problemes quan alguns dels lectors de l'informe (sobre el que li havien assegurat que es mantindria en secret) van arribar a creure que el mateix Burton havia participat en algunes de les pràctiques descrites en els seus textos.
Al març de 1849 va tornar a Europa de baixa per malaltia. El 1850 va escriure el seu primer llibre ''Goa i les muntanyes blaves'', una guia a les regions de [[Goa]] i de l'estació balneària de Ooty on esperava recuperar-se d'una malaltia contreta durant la seva estada a Baroda. Va viatjar a [[Boulogne]] per a visitar l'escola d'esgrima i va ser allà on es va trobar per primera vegada amb la seva futura esposa [[Isabel Burton|Isabel Arundell]], una jove catòlica de bona família.
== Primera època d'exploracions (1854-1855) ==
Al març de 1854 va ser transferit al departament polític de la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals|Companyia de les Índies Orientals]]. La naturalesa exacta del seu treball en aquesta època és incerta, tot i que sembla probable que la seva missió fos espiar per al general [[Charles James Napier|Napier]]. El setembre del mateix any es va trobar per primera vegada amb el capità (llavors tinent) [[John Hanning Speke]] que ho acompanyaria a la seva exploració més famosa. El seu següent viatge va ser per a explorar l'interior del País Somali (actual [[Somàlia]]), ja que les autoritats britàniques volien protegir el comerç pel [[Mar Roig]]. Burton va emprendre la primera part del seu viatge en solitari. Va fer una expedició de quatre mesos a [[Harar]], la capital somali, en la qual no havia entrat cap europeu (de fet hi havia una profecia que assegurava que la ciutat cauria en decadència si un cristià era admès al seu interior).
Burton no tan sols va arribar a Harar sinó que va ser presentat a l'emir i va romandre deu dies a la ciutat. La tornada va estar plena de problemes per manca de subministraments i va escriure que hauria mort de set si no hagués uns ocells del desert que li varen indicar la proximitat d'aigua.
| 