Diferència entre revisions de la pàgina «Al-Qàdir»

1 octet eliminats ,  fa 8 anys
m
Robot posa l'article correcte a l'obligació
m (Robot posa l'article correcte a l'obligació)
Mort Musharrif al-Dawla el juny de [[1025]], els prínceps buwàyhides van disputar la successió el que va permetre al califa disposar de més poder. Va donar suport a [[Djalal al-Dawla]] germà de Musharrif al-Dawla, i es va llegir la ''khutba'' en nom seu i del califa, però el designat no va anar a prendre possessió. La guarnició de Bagdad va proposar llavors a [[Abu Kalidjar]] com ''amir al-umara'', però aquest, en mig del conflicte successori, no va poder acceptar; tot i així Abu Kalidjar fou reconegut a Bagdad i es va fer la ''khutba'' en nom seu (desembre del [[1025]] al juny/juliol del [[1027]]; el [[1026]] també es va fer la ''khutba'' en nom seu a [[Kufa]]. El [[1027]] Abu Kalidjar va enviar al seu visir Ibn Babshab per prendre possessió de la regió inferior de l'[[Eufrates]], però el visir va extorsionar als habitants i va esclatar una revolta popular que el va foragitar. Els militars de l'Iraq van imposar llavors la ''khutba'' per Djalal al-Dawla que es va presentar a Bagdad el [[1027]] i es va instal·lar al palau de l'''amir al-umara''. El [[1028]] Abu Kalidjar va poder dominar Bàssora, aprofitant les lluites entre els membres daylamites i turcs de la guarnició; la mort de Abu l-Fawaris de [[Kirman]] li va entregar també aquest territori. Finalment la guarnició va reclamar la sortida de Djalal al-Dawla de l'[[Iraq]]. El califa li va enviar als principals dignataris, els dos ''nakibs'' i el ''hadjib'', per fer-li saber que s'havia de retirar, i Djalal ho va fer. Però no va tardar a retornar; el [[1029]] Abu Kalidjar va ocupar [[Wasit]] i en represàlia Djalal al-Din va fer un atac a [[Ahwaz]] que fou saquejada.
 
El [[1029]] el califa va fer llegir solemnement tres cartes al seu palau, la primera condemnant el mutazilisme, la segona rebutjant la doctrina de l'[[alcorà]] creat i la tercera proclamant la superioritat dels primers califes i declarant la l'obligació d'ordenat el be i prohibir el mal. Mentre a la part oriental del imperi [[Mahmud de Gazni]] reprimia als xiïtes i amb les seves conquestes a l'[[Índia]] ampliava els dominis musulmans, però al mateix temps també lluitava contra els buwàyhides als que va ocupar [[Rayy]] el [[1029]], i va atacar Kirman el [[1031]].
 
Abu Kalidjar i Djalal al-Din es van enfrontar en una gran batalla que va durar tres dies l'abril del [[1030]] i el primer fou derrotat. Djalal va recuperar [[Wasit]] i la part inferior de l'Iraq i fins i tot [[Bàssora]] per un temps però Abu Kalidjar va aconseguir recuperar aquesta ciutat i a l'octubre de [[1030]] va derrotar a Djalal a la batalla d'Al-Madhar.
1.338.522

modificacions