Formió (Terenci): diferència entre les revisions

L'esclau Davos, porta al seu amic Geta per obsequiar a la dona del seu jove amo. Geta li diu a Davo el que li succeeix: el seu amo Demifó i a la vegada, Cremes, germà de Demifó, ha començat un llarg viatge i li van confiar la vigilància dels seus fills, Antífo i Fèdria. Aquest últim està enamorat de Fània, òrfena i pobre; es casa amb ella per la seva complicitat amb Formió, que cita davant la justícia a Antifó i declara que aquest és parent més proper de la noia i, per aquest motiu, tenia pel dret atenenc la l'obligació de casar-se amb ella. Pensant en la tornada dels pares, Geta temia per haver-se prestat a afavorir els capritxos dels joves. Fèdria enveja la sort d'Antifó, que ha aconseguit la possessió del seu amor; Antifó en canvi es considera desgraciat davant del que pugui ocórrer amb el retorn del seu pare. Arriba Geta anunciant l'arribada del seu pare a Antifó i la necessitat de mostrar-se valent i decidit davant tal eventualitat. Antifó promet fer front a la tempesta, però, arribat el cas, no resisteix la mirada del seu pare i fuig deixant la pròpia defensa en mans de Geta i Fèdria.