Gaafar al-Nimeiry: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint l'accentuació (1), els apòstrofs (1) i puntuació (2) |
|||
Línia 19:
El 25 de maig de 1969, juntament amb quatre altres oficials, enderrocava el govern d'[[Ismail al-Azhari]]; el seu cop fou anomenat la "Revolució de Maig"; es convertia en president del Consell de Comandament Revolucionari equivalent a president de l'estat. Començava una campanya dirigida a reformar l'economia del [[Sudan]] amb nacionalització de bancs i indústries així com algunes reformes agràries. Utilitzava la seva posició per promulgar un cert nombre de reformes [[socialisme|socialistes]] i [[Panarabisme|panarabistes]]. Alguns dels seus ministres foren comunistes. Va ocupar també el càrrec de primer ministre del 28 d'octubre de 1969 al 11 d'agost de 1976 i del 10 de setembre de 1977 fin al seu enderrocament.
La resistència religiosa i civil al seu règim es va manifestar el març del 1970 a l'illa d'Aba on els ansars van iniciar una concentració; quan no es van voler dissoldre l'exèrcit va fer una matança
El 19 de juliol de 1971 quan estava reunit el Consell de Comandament, el comandant Hashim al-Atta, militant comunista, es va presentar i els va arrestar a tots junt amb altres oficials propers a Nimeiry. Al-Atta va formar un Consell Revolucionari de set membres sota la presidència d'un coronel comunista, Babiker al-Nur Osman, que en aquell moment era a Londres per tractament mèdic. Quan retornava al país fou interceptat per aparells libis i obligat a aterrar i no va poder arribar a Khartum; al-Atta va prendre totes les mesures per evitar un contracop i va fer la seva tasca a la perfecció, però les forces egípcies estacionades a Khartum van intervenir i van fer possible un contracop. Forces lleials a Nimeiry el van alliberar; Nimeiry va saltar per la finestra del lloc on estava empresonat quan els seus seguidors arribavaren al rescat<Ref>Gaafar al-Nimeiry, a Sudan Leader With Shifting Politics, Dies at 79 per Dennis Hevesi, al New Tork Times 11 de juny de 2009 a [http://www.nytimes.com/2009/06/12/world/africa/12nimeiry.html] </ref> i després de forts combats els seus es van fer amb el control i van detenir a al-Atta, que fou afusellat juntament amb altres militars, incloent al-Nur Osman i un altre que tornaven de Londres junts i que foren entregats per Líbia (22 de juliol de 1971). Poc després, en un plebiscit sense oposició, es va fer elegir president amb el 98,6 per cent dels vots, i el 1972 va signar l'acord d'Addis Abeba que posava fi a la [[primera guerra civil sudanesa]] (1975-1972) al sud del país i establia una regió autònoma, que conduïa en un període d'11 anys d'estabilitat a la regió. La seva política va esdevenir marcadament pro-occidental i aliada a Egipte; els bans van ser retornats a la propietat privada i es fomentava la inversió estrangera com va quedar evidenciat per un cert nombre de tractats d'inversió bilaterals que es van signar (amb [[Suïssa]] el 17 de febrer de 1974, amb [[Egipte]] el 28 de maig de 1977, amb [[França]] el 31 de juliol de 1978).
Línia 25:
El 1975, un cop militar de militars esquerrans dirigits pel Brigadier Hassan Hussein Osman, van intentar enderrocar-lo, pero el intent va fracassar. El general al-Bagir, lloctinent de Nimeiry, dirigia un contracop que retornava el poder a Nimiery en poques hores. El brigadier Osman va resultar ferit i més tard jutjat per una cort marcial i executat.
Una altra vegada el 1976, una força de mil insurgents sota al Sadiq al-Mahdi, armats i entrenats per [[Líbia]], van creuar la frontera des de Ma'tan as-Sarra; després de passar a través de [[Darfur]] i [[Kordufan|Kordofan]], els insurgents van entrar a part de Khartum que van defensar ferotgement; van lluitar durant tres dies casa per casa a [[Khartum]] i [[Omdurman]] morint unes 3.000 persones; Nimeiry i el seu govern es van salvar després que una columna de tancs de l'exèrcit va entrar a la ciutat.<ref name="Burr and Collins 111">Burr, J. Millard and Robert O. Collins, ''Darfur: The Long Road to Disaster'', Markus Wiener Publishers: Princeton, 2006, ISBN 1-55876-405-4, p. 111</ref> Després d'
El 1977 l'anomenada Reconciliació Nacional va tenir lloc entre el líder de l'oposició que tenia base a l'estranger [[Sadiq al-Mahdi]] i Nimeiry. Unes mesures limitades de pluralisme permetien a Sadiq al-Mahdi i alguns membres del [[Partit Democràtic Unionista Sudanes]] entrar a la legislatura sota el paraigua de la [[Unió Socialista Sudanesa]]. Les relacions entre [[Khartum]] i el lideratge del [[Sudan del Sud]] empitjoraren després que la Reconciliació Nacional tingués un final prematur al produir-se desacords entre l'oposició i Nimeiry.
Línia 38:
== Exili i retorn ==
Nimeiry va viure en exili a Egipte des de 1985 a 1999, en una vil·la a [[Heliòpolis]], al Caire. Va retornar al Sudan el maig de 1999 i va tenir una benvinguda entusiasta que va sorprendre a molts dels seus detractors. El següent any, concorria a l'elecció presidencial contra el president en exercici [[Omar al-Bashir]], però només va obtenir un 9,6% dels vots en unes eleccions que foren boicotejades per l'oposició sudanesa i de les quals es considerava que estaven manipulades. El 2005, el partit de Nimeiry, l'[[Aliança de les Forces del Poble Treballador]] signava un acord de fusió amb el [[Partit del Congrés Nacional del Sudan]] d'al-Bashir que governava al Sudan. El Partit del Congrés Nacional va negociar un final a la guerra civil del Sudan (2002) i va signar l'anomenat
Va morir per causes naturals a la seva casa d'Omdurman el 30 de maig de 2009. Desenes de milers de persones van assistir al seu funeral incloent-hi membres de les forces polítiques del Sudan que s'havien oposat al seu govern. Després de la mort de Nimeiry el maig de 2009, l'anterior membre de Consell de Comandament Revolucionari Khaled Hassan Abbas, fou elegit cap de l'Aliança de les Forces del Poble Treballador. Les divisions en entre els seguidors de que Nimeiry van esclatar entre els que donaven suport a la unió amb el Partit de Congrés Nacional i altres que renegaven d'aquesta unió i refusaven implementar-la. Els grups dissidents formaren la Unió Socialista de Maig que va participar el 2010 en les eleccions parlamentàries al [[Sudan]]. Un altre grup dirigit per la Professora Dra. Fatima Abdel Mahmoud establia va fundar la Unió Socialista Democràtica Sudanesa com el partit successor de la [[Unió Socialista Sudanesa]]; Fatima Abdel Mahmoud, fou la primera dona ministre al Sudan durant els anys 1970, i la primera dona sudanesa que va disputar una elecció a la Presidència en les eleccions generals del 2010.
| |||