Diferència entre revisions de la pàgina «Sistema de coordenades»

m
→‎Història: arranxiños
m (→‎Història: arranxiño na referencia)
m (→‎Història: arranxiños)
}}</ref> [[Grégoire de Saint-Vincent]] i [[Bonaventura Cavalieri]] varen introduir independentment els conceptes a mitjans del segle disset. Saint-Vincent ho va escriure en privat el 1625 i va publicar el seu treball el 1647, mentre que Cavalieri va publicar el seu el 1635 amb una versió corregida que va aparèixer el 1653. Cavalieri va ser el primer en fer servir les coordenades polars per resoldre un problema referent a l'àrea dins d'una [[espiral d'Arquimedes]]. Més tard, [[Blaise Pascal]] va fer servir les coordenades polars per calcular la longitud de l'[[paràbola|arc de la paràbola]].
 
En l'obra ''[[Mètode de les fluxions]]'' (escrit el 1671, publicat el 1736), [[Isaac Newton]] examina les transformacions entre coordenades polars (de les quals ell en diu la "Setena Manera Per les Espirals"), i uns altres nou sistemes de coordenades.<ref name="Boyer">{{ref-publicació
| cognom = Boyer
| nom = C. B.
| data = 1949
| llengua = anglès
}}</ref> També se li atribueix el primer ús de coordenades negatives en una col·lecció de giguresfigures i gràfiques dels polinomis de tercer grau en el seu llibre ''Enumeratio linearum tertii ordinis'', o ''Enumeració de les corbes de tercer grau''. En la revista ''[[Acta Eruditorum]]'' (1691), [[Jacob Bernoulli]] feia servir un sistema amb un punt sobre una línia, anomenats ''pol'' i ''eix polar'' respectivament. Les coordenades s'especificaven per la distància al pol i l'angle respecte a l'''eix polar''. El treball d'en Bernoulli s'estén a trobar el [[radi de curvatura]] de corbes expressades en aquest sistema de coordenades.
 
El terme actual ''coordenades polars'' s'ha atribuït a [[Gregorio Fontana]] (Villa di Nogaredo, [[7 de desembre]] de [[1735]] - [[Milà]], [[24 d'agost]] de [[1803]]; matemàtic italià) i el feien servir els escriptors italians del segle 18.<ref name="wordsofmathematics">{{citar web
10

modificacions