Gai Flamini (cònsol): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 21 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q318879
m Bot: corregint els apòstrofs (7)
Línia 1:
'''Gai Flamini''' ({{lang-la|Caius Flaminius}}) fill d’und'un '''Gai Flamini''' desconegut, fou un [[magistrat romà]] del {{aC|segle III}}.
 
Fou [[tribú de la plebs]] el {{aC|232}} i va imposar una [[llei agrària]] tot i l’oposiciól'oposició del [[Senat romà|senat]] i els [[optimats]]; per aquesta llei l’''[[Ager Gallicus Picenus]]'', conquistat recentment, havia de ser distribuït ''[[viritim]]'' entre els [[plebeus]]. [[Ciceró]] situa aquesta llei el {{aC|228}} en el consolat d’d'[[Espuri Carvili Màxim Ruga|Espuri Carvili]] i [[Quint Fabi Màxim Berrugós]], però probablement la primera data és la correcta.
 
El {{aC|227}} fou [[pretor]], la primera vegada que en foren nomenats quatre el mateix any, i va rebre [[Sicília (província romana)|Sicília]] com a província i va governar a satisfacció dels provincials.
 
El {{aC|225}} va esclatar la guerra contra els [[gals]] de la [[Gàl·lia Cisalpina]] potser deguda en bona part a la llei agrària que privava als gals de les terres. El {{aC|223}} Flamini fou [[Cònsol romà|cònsol]] amb [[Publi Furi Fil (cònsol)|Publi Furi Fil]] i els dos van anar a la zona. Quan ja era allí el partit aristocràtic va maniobrar per deposar-lo i va fer declarar la seva elecció nul·la degut a un defecte en els [[auspicis]]; se li va ordenar retornar a Roma, però com que els preparatius per una gran batalla contra els [[ínsubres]] a la regió de l’l'[[Adda]] ja estaven fets, Flamini no va obrir el missatge fins que la batalla va acabar. Victoriós va tornar a Roma on tot i l’hostilitatl'hostilitat del senat fou aclamat com a triomfador pel poble; després de celebrar el [[triomf]] va renunciar al càrrec de cònsol quan ja restava molt poc per acabar
 
El {{aC|221}} fou ''[[magister equitum]]'' del dictador [[Marc Minuci Ruf (cònsol)|Marc Minuci Ruf]] però van haver de renunciar a causa d’und'un mal auguri. El {{aC|220}} va ser nomenat [[Censor romà|censor]] junt amb [[Luci Emili Pap (cònsol)|Luci Emili Pap]] i van realitzar dos grans obres: el [[Circ Flamini]] i la [[via Flamínia]] que anava de Roma a [[Etrúria]] i [[Úmbria]] fins a [[Ariminum]]. Sembla (segons un confós passatge de [[Plutarc]]) que el diner es va obtenir de la venda de terres conquerides recentment.
 
El {{aC|218}} el tribú [[Quint Claudi]] va proposar una llei per la qual els [[Senador romà|senadors]] no podrien realitzar activitats mercantils, proposta a la que Flamini, tot i ser senador, va donar suport. El senat va incrementar el seu odi envers Flamini però la seva popularitat entre el poble era molt gran, i el {{aC|217}} fou elegit cònsol per segona vegada amb [[Gneu Servili Gemí]].
 
Va agafar el comandament de l’exèrcitl'exèrcit del seu predecessor [[Tiberi Semproni Llong I|Tiberi Semproni Llong]] i sense perdre temps ni esperar a la celebració de les ''[[Feriae Latinae]]'', es va dirigir contra [[Anníbal]] que avançava cap a [[Etrúria]]. Els seus moviments en relació a Anníbal no estan clars ja que [[Zonares]], [[Tit Livi]] i [[Polibi]] donen relats divergents. El xoc decisiu es va lliurar a la [[batalla del llac Trasimè]] ([[23 de juny]] del {{aC|217}}) i Flamini fou derrotat i mort amb la major part del seu exèrcit.
 
{{Cònsols romans|534}}