Instantània fotogràfica: diferència entre les revisions

Diverses dècades de desenvolupament en el camp tecnològic de la [[fotografia]] van ser necessàries per poder captar una imatge de la realitat de forma '' instantània ''. Els primers [[daguerreotip]]s o [[calotip]]s precisaven extensos temps d'exposició que impedien controlar les imatges, raó per la qual moltes d'elles acabaven sortint parcialment mogudes. Tot el que es movia sortia borrós, per exemple, les persones que no romanien immòbils o els animals. L'aparició del [[Col·lodió humit]] va suposar un gran avanç per la reducció dels temps d'exposició, però no va ser fins al desenvolupament de la [[gelatina-bromur]] i la posterior utilització del [[rodet]] de [[cel·luloide]] de la casa [[Kodak]] quan es va congelar un '' instant de la realitat '' en les [[fotografia|fotografies]].

 

La Casa Laurent, fundada per [[J. Laurent]] a Madrid, va realitzar moltes instantànies de curses de braus, en plaques seques amb [[gelatina-bromur]], del format 27 x 36 centímetres. Aquestes fotografies van ser preses cap a l'any 1887, immediatament després de morir Laurent. Els negatius originals, de vidre, es conserven a l'Institut del Patrimoni Històric Espanyol, del [[Ministeri de Cultura]]. La primera càmera de fotografia instantània era de color negre i de fusta.

 

{{ORDENA:Instantania Fotografica}}