Revisió del 15:06, 10 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 8 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q862717 ← Edició anterior		Revisió del 23:01, 22 ago 2013 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.420 edits m Robot posa l'article correcte a l'estació Edició següent →
Línia 23: ==Exemples== * El [[programa Apollo]] va emprar les òrbites d'aparcament per tots els motius mencionats anteriorment, excepte els que fan referència a les orbites geostacionàries. * Les missions del [[Transbordador espacial\|Space Shuttle]] cap a la l'[[Estació Espacial Internacional]] no empren òrbites d'aparcament, bàsicament perquè la l'estació està en una [[òrbita terrestre baixa]] molt inclinada, perquè les llançadores americanes no tenen capacitat de reencendre els motors i les finestres de llançament curtes no són un problema massa crític (ja que l'endemà n'hi haurà una altre). * Per altra banda quan el "shuttle" es fa servir per llançar sondes interplanetàries com la [[Galileo (sonda)\|Galileo]], si s'empra una òrbita d'aparcament per deixar anar la sonda al punt exacte d'injecció a l'òrbita de transferència. * Els [[Ariane 5]] no acostumen a fer servir òrbites d'aparcament. Això fa que el disseny del llançador sigui més simple, al no necessitar múltiples enceses, i la penalització és molt petita per la missió més usual que és la de portar càrregues a la [[òrbita geostacionària]] donat que la rampa de llançament a la Guaiana francesa està molt propera a l'equador. De totes maneres les darreres versions del llançador (Ariane 5 ES ATV) ja disposa d'una etapa superior (ESP) que ha estat dissenyada per suportar múltiples reenceses en òrbita, cosa que fa que aquesta maniobra es pugui dur a terme sempre que la missió ho requereixi.

Òrbita d'aparcament: diferència entre les revisions