Gaafar al-Nimeiry: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint l'accentuació (1), els apòstrofs (1) i puntuació (2)
m Robot posa descripció als enllaços
Línia 21:
La resistència religiosa i civil al seu règim es va manifestar el març del 1970 a l'illa d'Aba on els ansars van iniciar una concentració; quan no es van voler dissoldre l'exèrcit va fer una matança d'uns 12.000 ansars (27 de març) i el líder de la confraria Ansariyya [[Sayyid al-Hadi al-Mahdi]] va morir quan fugia. Les propietats de la confraria foren confiscades i els seus líders empresonats o exiliats. <ref>[http://books.google.cat/books?id=cnpwjPcI0UQC&printsec=frontcover&dq=omar+al+bashir's+sudan&hl=en&ei=-sNYTazMFYegtweYkpzkDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=aba%20air%20attack%20umma%20party%20killed%20slain%20grandson%20of%20mahdi&f=false Omar Al-Bashir's Sudan per Diana Childress, 2003]</ref>El 22 d'agost de 1970 va signar un tractat bilateral econòmic amb Holanda.
 
El 19 de juliol de 1971 quan estava reunit el Consell de Comandament, el comandant Hashim al-Atta, militant comunista, es va presentar i els va arrestar a tots junt amb altres oficials propers a Nimeiry. Al-Atta va formar un Consell Revolucionari de set membres sota la presidència d'un coronel comunista, Babiker al-Nur Osman, que en aquell moment era a Londres per tractament mèdic. Quan retornava al país fou interceptat per aparells libis i obligat a aterrar i no va poder arribar a Khartum; al-Atta va prendre totes les mesures per evitar un contracop i va fer la seva tasca a la perfecció, però les forces egípcies estacionades a Khartum van intervenir i van fer possible un contracop. Forces lleials a Nimeiry el van alliberar; Nimeiry va saltar per la finestra del lloc on estava empresonat quan els seus seguidors arribavaren al rescat<Ref>Gaafar al-Nimeiry, a Sudan Leader With Shifting Politics, Dies at 79 per Dennis Hevesi, al New Tork Times 11 de juny de 2009 a [http://www.nytimes.com/2009/06/12/world/africa/12nimeiry.html nytimes.com] </ref> i després de forts combats els seus es van fer amb el control i van detenir a al-Atta, que fou afusellat juntament amb altres militars, incloent al-Nur Osman i un altre que tornaven de Londres junts i que foren entregats per Líbia (22 de juliol de 1971). Poc després, en un plebiscit sense oposició, es va fer elegir president amb el 98,6 per cent dels vots, i el 1972 va signar l'acord d'Addis Abeba que posava fi a la [[primera guerra civil sudanesa]] (1975-1972) al sud del país i establia una regió autònoma, que conduïa en un període d'11 anys d'estabilitat a la regió. La seva política va esdevenir marcadament pro-occidental i aliada a Egipte; els bans van ser retornats a la propietat privada i es fomentava la inversió estrangera com va quedar evidenciat per un cert nombre de tractats d'inversió bilaterals que es van signar (amb [[Suïssa]] el 17 de febrer de 1974, amb [[Egipte]] el 28 de maig de 1977, amb [[França]] el 31 de juliol de 1978).
 
El 1975, un cop militar de militars esquerrans dirigits pel Brigadier Hassan Hussein Osman, van intentar enderrocar-lo, pero el intent va fracassar. El general al-Bagir, lloctinent de Nimeiry, dirigia un contracop que retornava el poder a Nimiery en poques hores. El brigadier Osman va resultar ferit i més tard jutjat per una cort marcial i executat.