Dinofícies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 31:
 
Com a [[pigment]]s tenen: [[clorofil·la a]] i [[clorofil·la c|c]], [[carotè|β-caroteno]], [[xantofil·la]]s, [[peridinina]], [[neoperidinina]], [[dinoxantina]], [[neodinoxantina]] i [[diatoxantina]]. El material de reserva es el [[midó]].
 
La [[paret cel·lular]] o [[teca]], quan es presenta, està composta fonamentalment de cel·lulosa. Presenten dos flagels, situats en solcs o depressions de la superfície de la cèl·lula. Un flagel [[acronemàtic]] (llis, acabat en una fibril·la), de disposició posterior, localitzat en un solc longitudinal. Un altre flagel acintat situat en un solc transversal que permet el gir i el desplaçament.
 
Les dinofícies es classifiquen per la seva morfologia. Les espècies con teca es divideixen en quatre ordres, bassats en la disposició de les plaques de la seva armadura: ''[[Peridiniales]]'' (per ex. ''[[Peridinium]]''), ''[[Gonyaulacales]]'' (per ex. ''[[Ceratium]]'' o ''[[Gonyaulax]]''), [[Dinophysiales]] (per ex. ''[[Dinophysis]]'') i [[Prorocentrales]] (per ex. ''[[Prorocentrum]]''). Els peridinials són probablement [[parafilètic]]s respecte els altres i amb els arbres d'[[ARNr]] es barregen amb espècies que manquen de teca. Els grups sense teca es considera que són [[polifilètic]]s i es classifiquen en diversos ordres. Exemples de gèneres són ''[[Gymnodinium]]'', ''[[Amphidinium]]'', ''[[Symbiodinium]]'', ''[[Dinamoeba]]'' i ''[[Pfiesteria]]''.
 
Un grup de dinoflagel·lats paràsits, els [[blastodinial]]s, a vegades es classifiquen aquí, encara que altres vegades se'ls assigna la seva pròpia classe de les [[blastodiniofícia|blastodinofícies]].
 
== Referències ==
Linha 42 ⟶ 48:
 
[[Categoria:Alveolats]]
 
[[en:Dinophyceae]]
[[es:Dinophyceae]]
[[is:Skoruþörungar]]